(ACN/redacció) El Jutjat Penal número 20 de Barcelona ha condemnat a tres anys i mig de presó un jove per l’agressió homòfoba a un altre jove al metro el gener del 2019. Es tracta del primer cas d’agressió homòfoba al metro que arriba als jutjats. El jutjat el condemna per un delicte de lesions greus amb l’agreujant de discriminació per raó d’orientació sexual i li prohibeix comunicar-se o aproximar-se a menys de 1.000 metres de la víctima durant quatre anys i mig, i l’absol dels delictes d’intent de robatori amb violència i contra la integritat moral.
El condemnat haurà d’indemnitzar la víctima amb 11.430 euros per les lesions, les seqüeles i els danys morals. Ja que a conseqüència de l’atac, la víctima va patir diverses ferides i lesions a la cara i ansietat posttraumàtica, i va requerir baixa laboral, punts de sutura, medicació i psicoteràpia durant dos mesos. Els altres dos encausats han quedat absolts, un dels quals el mateix dia del judici quan les acusacions van retirar els càrrecs contra ell. El judici per agressió homòfoba va celebrar-se el passat 8 de juliol i l’acusat s’enfrontava a cinc anys de presó.
Cinc agressors, dos menors
Segons considera provat la sentència, cap a les 6 del matí del 12 de gener del 2019 la víctima va accedir a un dels vagons de la Línia 1 del metro a l’estació de Rocafort en direcció a Fondo per anar a treballar. A dins del vagó hi havia els tres jutjats acompanyats de dos menors d’edat, d’origen llatinoamericà, que tornaven d’una discoteca de l’Hospitalet de Llobregat i anaven cap a Sant Adrià i Badalona, on vivien.
Un dels menors va iniciar l’atac
La víctima portava una samarreta amb un os i el text en anglès: “Alimenta’m i digue’m que soc guapo”. Quan els acusats i els menors van veure la samarreta es van aixecar i apropar al seient de la víctima. Un dels menors, que ja va ser jutjat i va acceptar els fets i els delictes a canvi de 22 mesos de llibertat vigilada, es va asseure just al costat de la víctima, que es va sentir incòmoda i es va canviar de seient, però el menor es va tornar a asseure al seu costat i s’hi va repenjar.
Quan la víctima li va recriminar aquesta actitud, el menor es va aixecar i li va cridar: “Aixeca’t, d’home a home. O què passa, que no ets un home? Posa’t dret, marieta. Què passa, que ets un marieta?”. Els tres acusats majors d’edat es reien de la situació i animaven el menor.
El jove es va reafirmar en la seva orientació sexual i li va contestar: “Sí, soc marieta, i tu ets burro.” A partir d’aquí, l’agressivitat del menor va créixer i va pretendre violentar-lo i desafiar-lo perquè es barallessin. Arribat a aquest punt, la víctima va dir: “Pega’m, si vols. M’aixecaré, però per avisar seguretat”. Quan el menor va intentar abalançar-se contra la víctima, aquesta es va dirigir a l’intèrfon del vagó i va contactar amb la conductora del comboi, llavors els agressors van aturar l’actitud violenta.
Pallissa a l’andana d’Urquinaona
La víctima va baixar a la parada d’Urquinaona per anar a buscar la Línia 4, pensant que els agressors seguien al vagó. Però aquests també van baixar i van seguir la víctima per l’andana tapant-se amb caputxes. En arribar a les escales de l’andana al vestíbul, el menor va córrer cap a la víctima per l’esquena i li va donar un fort cop de puny al coll que el va fer caure a terra. El menor i un dels acusats van aprofitar la situació per donar cops de peu i de puny a tot el cos de la víctima, especialment la cara. Els altres dos acusats, conclou la sentència, o van passar de llarg o van intentar parar l’agressió. Quan els vigilants de seguretat van arribar, van aturar l’agressió.
Bona valoració de l’Observatori Contra l’Homofòbia
El president de l’Observatori contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez, ha valorat positivament la sentència perquè veu “imprescindible consolidar el transport públic com un espai amable i segur”. També ha destacat la importància de la coordinació entre els diferents operadors i administracions, especialment amb la fiscalia i Ajuntament de Barcelona. Per la seva banda, Marc Serra, regidor de l’Ajuntament creu que la sentència “contribueix a una reparació que feia tres anys i mig que s’esperava”.
