L’empresària del tèxtil Tecla Sala (Roda de Ter, 1886 – Barcelona, 1973) va tenir la iniciativa de construir la seva residència a l’últim pis d’un immoble que va fer construir en ple Eixample. Ara, quan se celebren els 50 anys de la seva mort i l’edifici, conegut com a Casal de Sant Jordi, és objecte d’una reforma integral per fer-hi oficines. Quan va quedar vídua, Sala va fer construir un edifici al xamfrà dels carrers de Casp i Roger de Llúria. Hi va ubicar les oficines de les seves empreses i també la residència familiar, d’ella i els seus cinc fills. És un edifici singular, amb influències racionalistes i innovador a l’època.
D’àtic residencial a oficines d’alt nivell
Molta gent coneix l’edifici per haver estat la seu durant dècades de la conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, però pocs són els qui saben que aquí s’hi va construir un dels primers àtics de Barcelona. És de dues plantes, amb un jardí penjant i amb vistes sobre la ciutat. La tendència dels àtics es va imposar quan es va estendre l‘ús de l’ascensor.
Paolo Sustersic, professor Història Arquitectura d’Elisava, explica que hi ha una barreja d’estil art-déco amb elements racionalistes i, fins i tot, una capella d’estil renaixentista. Ara, a l’edifici de 10 plantes s’hi estan fent obres per convertir-lo en oficines de luxe. El preu del lloguer és de 171.000 euros al mes.
Tecla Sala, destacada empresària del tèxtil
Tecla Sala va ser una de les dones més rellevants de la seva època. Orfe de petita, es va iniciar molt jove en el negoci en heretar uns telers. Més tard, va expandir l’empresa. A Roda de Ter ja tenien la fàbrica de la Blava, i el 1913, amb el seu marit, en va comprar una altra a l’Hospitalet de Llobregat, la Tecla Sala, que va dirigir ella mateixa quan va quedar vídua el 1926. El MHC li dedica, fins al 26 de novembre, el racó “El museu presenta…” , amb materials relacionats amb la seva vida professional i personal.
Raquel Castellà Perarnau, conservadora del MHC, explica que era una persona molt religiosa, realment molt catòlica, la vida religiosa era un puntal a la seva vida igual que la feina. La catalanitat també va marcar la seva vida i va contribuir a les primeres misses en català a l’aire lliure. Va destacar també pel seu caràcter filantròpic i va fundar escoles per a nenes a Roda de Ter i a l’Hospitalet i va fer donacions a l’Hospital Clínic de Barcelona i per construir el monestir de Montserrat.
