Va fugir d’Algèria en pastera el 2020 com a refugiat polític i va aconseguir trepitjar Alacant. Era un 19 de setembre del 2020 i, al darrere, en Farid Boughida deixava un país on ser periodista no és fàcil, i menys encara per a un membre del la comunitat amazic. Com va poder, va arribar a Madrid on, explica, va iniciar els tràmits per sol·licitar l’asil polític el 15 de novembre de l’any passat.
Ensenya, mig orgullós i mig resignat, una targeta vermella —similar a la dels antics carnets de conduir— que l’acredita com a “tramitant d’asil polític“. Amb tot, explica que “aquesta targeta em permet estar-me al país”, però lamenta que “de moment encara no hi puc treballar“. Segons la llei, s’han de complir els sis mesos des de l’inici de la tramitació de l’estatus d’asil que, en el cas del Farid, es completarà el 15 de maig. Fins llavors, denuncia, “res de res, no puc fer res”.
Obtenir el NIE, una carrera d’obstacles
El cas d’en Farid és encara un dels més afortunats, dins de les urgències i dels drames personals que es desprenen d’una fugida per salvar la pell, perquè ell té horitzó. Ha iniciat un camí que, tot i dificultós, tindrà uns tempos burocràtics clars.
Més imprecisos són els casos amb la tramitació del NIE. En aquesta teranyina s’hi troba en Nizar Berrada. És un jove marroquí de 28 anys que en fa set que és al país. Explica que va començar a sol·licitar el NIE el 2019, “però me’l van denegar”. Ara, detalla, “he tornat a iniciar els tràmits”, però relata que s’està trobant que “sempre em responen que em falten coses“.
Cada passa administrativa que fa, diu, es converteix en una resposta que el fa retrocedir-ne dues, i quan les resol per tornar al punt de partida, es troba després “respostes que no són clares”, denuncia.
Tot plegat, afirma, l’està abocant “a una situació d’ansietat i de molt malestar” que li comença a passar factura. Admet que necessita suport psicològic per gestionar-ho, tot i que repeteix: “No podran amb mi”. Creu que la lentitud dels tràmits són una “estratègia del ministeri perquè ens cansem i desistim”.
