El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha dedicat la seva secció ‘Ciutat emergent’ del betevé directe a parlar sobre la importància del dret d’empadronament. Bondia l’ha catalogat com un “dret de drets”, és a dir, un dret que “obre la porta a poder gaudir d’altres drets” com l’accés a la sanitat pública, a l’educació i als serveis socials.
El padró municipal és essencial perquè l’administració pugui saber el nombre real de persones que viuen a un lloc i així planificar els serveis i polítiques públiques de la millor manera. En aquest cas, el síndic ha valorat que “Barcelona és un dels municipis que ho està fent bé” en aquesta matèria, tot i que encara quedi marge de millora pel que fa a l’empadronament sense domicili fix i l’empadronament col·lectiu.
Modalitats d’empadronament
David Bondia ha detallat les tres modalitats d’empadronament que existeixen actualment. En primer lloc, existeix la figura ordinària de l’empadronament en el domicili on viu la persona. En el cas de persones sensellar o en relloguer, s’empadronen sense domicili fix o amb domicili fictici. També existeix l’empadronament col·lectiu per a persones que viuen en establiments registrats com a residència compartida amb pernocta necessària com, per exemple, les residències de gent gran.
Sobre els punts de millora, Bondia ha destacat que, per exemple, en el cas d’empadronament sense domicili fix l’Ajuntament de Barcelona “inicialment no admet la sol·licitud de persones sense llar” i els deriva que primer tramitin l’Informe de coneixement de residència. Pel que fa els empadronaments col·lectius, malgrat no complir el requisit de pernoctació, el consistori va permetre que s’empadronessin persones en situacions vulnerables a seus d’una sèrie d’entitats però, després de la modificació del criteri, ha deixat sense empadronament a aproximadament 1.700 persones.