Una altra persona sense sostre ha mort al carrer a Barcelona aquest dijous. Tenia 42 anys i la van trobar entre les vuit i les nou del vespre al carrer d’Ausiàs Marc. És la segona víctima en menys de 24 hores que ha perdut la vida a la via pública, després que també es localitzés una altra persona sense llar morta la nit anterior al carrer de Cartagena, al barri de la Sagrada Família.
Els Mossos d’Esquadra no veuen indicis de criminalitat en cap cas i els investiguen com a defuncions naturals. Pel que fa a l’home trobat mort dijous al matí, betevé ha pogut saber que tenia 65 anys i acabava de sortir d’un centre hospitalari perquè patia problemes de salut. A més a més, tots dos eren coneguts pels equips de carrer d’Arrels Fundació.
Sis persones sense llar mortes aquest 2023
Segons els càlculs de l’entitat, ja són sis les persones sense llar que han mort a la ciutat aquest 2023: quatre vivien al carrer i les altres dues estaven allotjades en un pis de la fundació. La majoria, a més, eren molt joves i tenien 42, 45, 47, 56, 65 i 68 anys. De fet, alerten que l’esperança de vida de les persones que viuen al carrer es redueix 27 anys.
“Han mort soles, sense companyia i sense ser ateses per la societat per garantir-los el dret a la salut o, com a mínim, un final de vida amb un mínim de dignitat”, critica Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació. Lamenta que la resposta de l’Administració i de la ciutadania “continua sent massa lenta” i afegeix: “Ningú no vol morir sol i abandonat en plena via pública“.
Roger Fe, d’Assís: “Un alberg no és una llar”
L’Ajuntament de Barcelona relata que totes dues víctimes havien estat puntualment ateses pels serveis municipals i havien anat a un menjador social. Segons el consistori, van rebutjar ser allotjats en albergs o altres equipaments públics. “Per què diuen que no? El que ofereixen, probablement no és digne. Un alberg no és una llar“, explica Roger Fe, cap de l’àrea social d’Assís Centre d’Acollida.
Entitats com Assís recalquen que va lent, però que el model d’atenció a les persones sense llar està canviant a Barcelona, amb espais més petits i específics, per exemple, per a dones i gent amb addicions. Reclamen més implicació a la resta de municipis i compromís polític per abordar les causes que fan que algú acabi al carrer; com ara crear més habitatge públic i derogar la llei d’estrangeria.
