(ACN) El Departament de Salut crearà 52 equips d’intervenció per atendre infants i joves a domicili per problemes de salut mental. Estaran formats per professionals interdisciplinaris que abordaran crisis a la pròpia llar a tot el territori, amb una atenció intensiva de dos a tres cops per setmana i de tres a quatre mesos. Aquesta atenció va dirigida a joves en situació de crisi psicopatològica que no estan totalment atesos pels dispositius convencionals i que pateixen patologies emergents com intents d’autòlisi, trastorns de conducta alimentària de debut precoç o trastorns mentals greus en aïllament domiciliari. Aquesta és una de les línies d’actuació de Salut per abordar el creixement de problemes de salut mental després de la pandèmia.
El departament també posarà en funcionament 10 equips guia o equips comunitaris d’atenció intensiva en salut mental, vuit dels quals ja estan en funcionament, que faran atenció domiciliària d’aquells casos amb més complexitat. Aquesta actuació va dirigida a adolescents i joves amb trastorns de salut mental i addiccions amb conducta disruptiva i impacte social.
La pandèmia impacta en la salut mental dels menors
I és que l’impacte de la pandèmia en la salut mental és un dels indicadors de salut més rellevants que s’han produït en el darrer any. L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2020 mostra que el 13,7 % de les dones de més de 15 anys pateixen depressió major o severa enfront del 9,6 % de l’any 2019, i un 10,6 % (7,5 % 2019) dels infants de 4 a 14 anys tenen probabilitat de patir un problema de salut mental. En aquesta franja d’edat, el percentatge s’eleva fins al 13,5 % en infants de classe social menys afavorida, mentre que disminueix fins a un 6 % entre els infants de classe social més afavorida.
Durant la pandèmia, els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) van augmentar en un 21 % els casos atesos de trastorn del comportament alimentari, alhora que també van incrementar les urgències psiquiàtriques en joves per intent d’autòlisi, autolesions i alteracions de conducta, i les hospitalitzacions d’adults.
Salut incrementarà en 80 milions d’euros el pressupost destinat a la salut mental, una inversió que suposarà un augment del 17,5% del pressupost de salut mental que l’any 2020 va ser de 457,5 milions d’euros.
Programes que ja estan en marxa
El departament també ha iniciat ja el desplegament de dos importants programes de promoció i prevenció de la salut mental i addiccions. Un és el Pla de Prevenció del Suïcidi (PLAPRESC) 2021-2025, que es va presentar el setembre passat i que té l’objectiu de reduir de cara al 2030 la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15 % i en més d’un 20 % en els grups prioritaris, així com reduir l’estigma social mitjançant actuacions de tipus comunitari. Es continuarà avançant en la implementació d’aquest programa potenciant accions de prevenció del suïcidi en centres educatius dins Salut i Escola, incorporant l’atenció a supervivents i articulant el servei del 061 Salut Respon com a via per a l’atenció no presencial al suport a l’acompanyament en casos de risc de suïcidi, entre altres actuacions previstes.
L’altre és el desplegament del Programa de benestar emocional i salut comunitària, que ha integrat ja a 45 professionals fins a arribar als 150 nous professionals referents en benestar emocional i salut comunitària aquest 2021, que treballaran conjuntament amb els equips d’atenció primària que actuen en grups de població amb més necessitats socioeconòmiques, joves, gent gran i persones que viuen soles. Els referents emocionals que intervindran comunitàriament se centraran en la prevenció, detecció precoç de risc psicosocial, acompanyament i suport al malestar emocional de la ciutadania.
Entre les línies d’actuació futures s’inclouen també el reforç de l’atenció als problemes lleus de salut mental i addiccions que s’atenen a l’atenció primària amb equips integrats per psiquiatres, psicòlegs clínics i infermeres, que incrementaran l’atenció psicològica i psicoeducativa i reduir la prescripció de psicofàrmacs i la transformació i reconversió de l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada en els pròxims deu anys, cosa que ha de permetre avançar cap a un model inclusiu per potenciar la recuperació, la inserció i els suports en l’entorn de vida de les persones amb trastorn mental greu.
