Les acusacions que porten el cas de la jove que va perdre un ull durant la manifestació del 16 de febrer del 2021 per l’empresonament de Pablo Hasél han presentat recurs d’apel·lació aquest dijous a l’Audiència Provincial contra la decisió del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona que va arxivar el cas.
Amb els respectius recursos, tant Xavi Muñoz Soriano, advocat de la víctima, com Sònia Olivella, coordinadora de litigi estratègic d’Irídia com a acusació popular, volen que se segueixi el procediment contra dos escopeters de la Brimo de Mossos i un sergent per aquests fets. Aquests policies estaven sent investigats per un delicte de lesions per la pèrdua d’òrgan principal i un de tortura i/o contra la integritat moral.
La jove “es va autoposar en perill”, segons el jutge instructor
L’advocat de l’acusació particular Xavi Muñoz retreu que Joaquín Aguirre, el jutge instructor, justifiqui que una jove major de divuit anys perdi un ull “per transitar una zona on s’estaven produint càrregues policials”. Muñoz critica que el jutge la responsabilitzi sota el que anomena “l’autoposada en perill”, ja que creu que això “és una aberració”.
No podem permetre que una jove pel simple fet d’exercir el seu dret a manifestació arribi a casa mutilada”
En el mateix sentit s’ha pronunciat Olivella, lletrada d’Irídia, que assegura que es tracta d’una “resolució extremadament política” en què “jutja més el context de manifestació i fa un anàlisi sobre si hi havia aldarulls o no”. Olivella afegeix que “no es pot permetre que una noia de 19 anys pel simple fet d’exercir el seu dret de manifestació arribi a casa mutilada” i encara menys que “aquests fets quedin impunes”.
Responsabilitzar la víctima sota un concepte inventat d”autoposada en perill” és aberrant”
L’advocat de la víctima retreu que el jutge instrucció hagi descartat la intencionalitat del tret per la tensió, l’estrès i la mala visibilitat i afirma rotund: “La manca de condicions òptimes per disparar no justifica ferir ningú, sinó tot el contrari”.
A més, recorda que “el protocol marca que no es pot disparar per sobre de la cintura”. Des d’Irídia asseguren sentir “decepció” i recalquen que tant la intencionalitat del tret així com la culpabilitat o la valoració de la prova ho ha de decidir el tribunal sentenciador al judici.
“Sentia fàstic de mirar-me al mirall”
Aquest dijous el pare de la jove que va perdre l’ull ha llegit un text escrit per la pròpia víctima davant de la premsa en el qual retreu al jutge que “consideri justa la seva mutilació perquè jo m’hi vaig exposar”. I afegeix que aquest deixa entendre que “no és segur sortir al carrer a manifestar-se”.
Aquesta jove exposa les seqüeles a les quals ha hagut de fer front arran dels fets que a dia d’avui encara arrossega. Afirma que ha desenvolupat un trastorn d’estrès posttraumàtic i això fa, entre d’altres, que “hagi hagut de mirar si hi havia manifestacions cada vegada que sortia de casa” i que “li va començar a fer fàstic mirar-se al mirall i a agafar complex que em miressin als ulls per si algú pogués adonar-se que ara soc un monstre”. Finalment, retreu que haurà de seguir esperant més temps a “obtenir la justícia que mereixo”.
