El ressò del cas de l’adolescent que va treure’s la vida la setmana passada a Sallent, al Bages, encara arriba i el suïcidi s’ha fet un lloc a l’agenda de diaris i telenotícies; també en el debat social. Dues dones que han viscut una temptativa expliquen a betevé que del suïcidi se n’ha de parlar, però amb responsabilitat. La Rosa Garcia, de 55 anys, i la Yazmín Rodríguez, de 21, són activistes de l’entitat Obertament, que lluita contra l’estigma sobre els problemes de salut mental.
Va ser a principis de la dècada dels 90 quan la Rosa va encadenar diversos intents de suïcidi, quan tenia 23 anys. Relata que venia d’una adolescència difícil i que, fins i tot, va estar un any sense sortir de casa. “Sentia que l’única escapatòria era la mort”, i afegeix: “La desesperació i el patiment em van portar a prendre la decisió”. Segons ella, en aquella època es parlava poc i amb menyspreu del suïcidi i això, critica, la va perjudicar.
“Si, quan t’ho planteges, no escoltes a ningú parlar-ne, no saps què implica voler-te morir”, diu la Rosa. En el seu cas, trobar feina va ajudar-la a trencar l’espiral, sobretot el fet de tenir una rutina i estar ocupada de dilluns a dissabte. Mirant enrere, conclou que des dels 90 han canviat moltes coses i que, gràcies a entitats i activistes, es comença a parlar bé del suïcidi. “S’ha de tractar des del dolor i mai, sota cap concepte, explicar el mètode“, sentencia.
Yazmín, activista de 21 anys: “No m’escoltaven”
Cada història és diferent, però la de la Yazmín també té a veure amb la infància i la joventut. Narra que van assetjar-la i que tenia el pensament constant de voler desaparèixer. “Moltes vegades vaig parlar, però no m’escoltaven“, lamenta. Reconeix que no és fàcil, però se n’ha sortit en una època en què no s’ha fet net de l’estigma: “Encara hi ha discriminació i s’assenyala directament a les persones en comptes de donar-los suport“.
Segons la Yazmín, el principal canvi que hi ha entre el 1990 i ara és la irrupció de les xarxes socials que, com sempre, tenen avantatges i inconvenients. “El bullying t’acompanya a casa“, diu, però prefereix quedar-se amb la part positiva. “Les xarxes visibilitzen molt més l’activisme”, explica. Totes dues fan ara una tasca essencial per conscienciar: la Rosa és presidenta de l’associació Trebolmente, i la Yazmín és autora del llibre ‘Almas azules’, que reflexiona sobre salut mental.
“Quan una persona jove se suïcida, hi perdem tots. Tots!”
Amb tot, exigeixen que cal abordar els problemes de salut mental des de la infància i la joventut, i reduir així la prevalença del suïcidi. “Que hi hagi psicòlegs a cada escola, a cada institut”, clama la Yazmín. “Quan una persona jove es lleva la vida, hi perdem tots”, acaba la Rosa. De fet, l’enquesta que la Diputació de Barcelona està fent aquest curs a alumnes de quart d’ESO revela que un 23 % de joves de 15 i 16 anys ha pensat alguna vegada a morir-se o adormir-se i no tornar a despertar-se.
