(ACN/redacció) L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’arxiu de la querella que dos bessons de Nou Barris, Pepus i Maribel Ferrándiz, van interposar per les tortures patides a la comissaria de la Policia Nacional a la via Laietana l’any 1971, quan eren menors d’edat. La decisió arriba set mesos després que el Jutjat d’Instrucció número 3 anunciés al març l’arxivament de la querella en considerar que, tot i la nova llei de memòria històrica, els fets estaven emparats per la llei d’amnistia del 1977.
La resolució estableix que quan es van cometre els delictes “no existia en l’ordenament juridicopenal espanyol la figura del crim contra la humanitat” i, per tant, no es poden definir així els fets. Com a conseqüència, es defensa que no es pot entendre que no prescriuen. La sala defensa la importància de vetllar perquè es conegui la veritat i es faci justícia tutelant víctimes de fets delictius, però afegeix que “no pot ser a costa de contravenir principis tan essencials com el de legalitat penal i trencar la necessària seguretat jurídica”. Per això, afirma que el dret a la investigació al qual fa referència la llei de memòria democràtica es pot satisfer fora de l’àmbit d’un procés penal “que no pot conduir a condemna alguna“.
Recorreran l’arxiu
Irídia ja ha anunciat que recorrerà la decisió. Laura Medina, lletrada del cas, ha afirmat que la interpretació que se’n fa vulnera, una vegada més, els drets de les víctimes del franquisme i contradiu el dret internacional “que estableix que els crims de lesa humanitat no prescriuren mai, no són susceptibles d’amnistia i ja estaven penalitzats pels tractats i normes internacionals vigents en el moment en què van ser comesos”. A més, l’entitat considera que és essencial abordar els crims del passat a través de l’accés a la justícia i l’assoliment de la veritat, la reparació i les garanties de no repetició. Segons Irídia, cap d’aquests drets s’està respectant.
Irídia, Òmnium Cultural i les entitats que impulsen la campanya “Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria” han criticat que aquest cas s’emmarca en un patró recurrent d’arxivament de querelles sobre els crims del franquisme, tot i la vigència des de fa dos anys de la llei de memòria democràtica. De fet, consideren que el mandat d’aquesta normativa no s’ha aplicat de manera efectiva.
32 dies detinguts i torturats
Els dos bessons van ser detinguts la matinada del 23 d’abril del 1971 a casa seva, al barri del Turó de la Peira. En aquell moment pertanyien a la Jove Guàrdia Roja, referent juvenil del Partit del Treball d’Espanya. Tot i que no van trobar cap prova contra ells durant l’escorcoll, se’ls van endur a la comissaria de la via Laietana. Allà van ser 32 dies retinguts i, segons van relatar a betevé al novembre del 2023, van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris. “Mentre m’apallissaven, al meu germà li feien mirar-s’ho des d’una finestra petita”, explicava la Maribel. De la comissaria de la via Laietana els van dur un any i un mes a la presó: ella a la de Trinitat Vella i ell a la Model. Finalment, van sortir per ser, precisament, menors d’edat.
