Revisa papers i més papers per acreditar que, si la desnonen del pis on viu al Poblenou, no té cap altre lloc on anar. L’Antònia Fernández i la seva família gitana van haver d’ocupar-lo perquè, relaten, ningú no els en va voler llogar un: ni amb un contracte laboral, ni amb 2.600 euros d’ingressos al mes. El seu testimoni prova que el racisme que pateix el poble gitano els posa molts entrebancs, també en l’àmbit de l’habitatge.
L’Antònia i el seu marit treballaven d’escombriaires a la ciutat, amb una nòmina de poc més de 1.000 euros cadascú, quan van decidir explorar el mercat i intentar llogar un pis. Van estar més de mig any buscant per Barcelona i res de res. Per telèfon semblava que s’avenien a fer-los un contracte, però després… “Quan anàvem a firmar-lo, ens veien i ens deien que no. Que l’habitatge ja estava llogat o comprat. Tot eren excuses”, relata ella.
Ja n’hi ha prou de racisme! Som humans, també patim. Necessitem un sostre com qualsevol persona!
En diverses ocasions van provar d’avançar quatre mesos de lloguer, i tampoc. Fins que l’any 2019 van entrar al baix que ara ocupen. Es troben enmig d’un procés de desnonament i temen que els facin fora. “Sempre estem amb la por de dir: si demà truquen a la porta i em desnonen, on aniré amb cinc fills?”, es pregunta l’Antònia. I sentencia: “Ja n’hi ha prou de racisme! Necessitem un sostre com qualsevol persona“.
L’antigitanisme, encara molt estès
De casos com aquest, a la Fundació Secretariado Gitano, n’arriben sovint. L’entitat —que treballa per garantir els drets del poble gitano a Catalunya i Espanya— denuncia que l’antigitanisme, encara molt estès, els posa murs per accedir a un allotjament digne. “En l’habitatge, el racisme està basat en tòpics: que les persones gitanes porten conflictes veïnals, que fan mal ús del pis o que hi ha més risc d’impagament“, explica Mar Vidal, de la fundació.
Recalca que són prejudicis que es basen en el rebuig i lamenta que el racisme és difícil de denunciar per manca de proves. Demana voluntat política per evitar que les famílies caiguin en la precarietat. L’entitat també assenyala que, a diferència de l’Antònia, la majoria d’usuaris que acompanyen no poden accedir al mercat immobiliari i viuen en la pobresa degut a una discriminació estructural que toca tots els àmbits, sobretot el laboral.
