PEP CRUANYES, president de la Comissió de la Dignitat "És una situació molt greu que sembla que s'està confirmant que l'estat espanyol actuï amb un tall ideològic sobre aquestes qüestions." LAIA SERRA, advocada de l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans "Si això estigués passant en un altre país europeu no hi hauria debat possible, hi hauria alineació a favor de la judicialització dels fets i hi hauria un consens unànime dins els estaments jurídics que això seria delictiu."

Les entitats denunciants asseguren que han recollit milers de tuits des de principis de l’any 2014, alguns dels quals han estat difosos a través de comptes a la xarxa social que tenen milers de seguidors. Reclamen a l’empresa que gestiona la xarxa social que col·labori en la investigació i contribueixi a preservar aquestes proves delictives ja que, de fet, alguns d’aquests missatges han estat esborrats després de ser difosos. En la querella s’argumenta que aquestes consignes no poden encabir-se en la llibertat d’expressió, sinó que són delictes d’incitació a l’odi i la xenofòbia. Els impulsors de la querella denuncien que Interior actua en casos d’enaltiment del terrorisme islamista radical o etarra, però en canvi es mostra passiu en els atacs a la ciutadania catalana.

La querella criminal s’ha presentat pels insults, les calúmnies i les amenaces difoses àmpliament de manera pública i reiterada, en què de forma banal i trivialitzadora s’afirma que els actes i manifestacions públiques dels ciutadans catalans, les entitats del país i els representants polítics de les institucions són actuacions pròpies del nazisme o de règims feixistes. Aquestes manifestacions suposen, segons la Plataforma per la Dignitat Democràtica, una clara incitació a l’odi amb vocació que es materialitzi en actes de violència de tota mena contra els ciutadans catalans. De fet és precisament la reiteració dels fets (en jornades com l’Onze de Setembre, o tragèdies com la de Germanwings, entre d’altres) el que permet parlar de delicte d’incitació, ja que en aquest cas els missatges es difonen repetidament, des de certs comptes gestionats pels mateixos individus que, en alguns casos, tenen milers de seguidors.

Part de la documentació aportada en la querella es va fer arribar en format de denúncia a la Fiscalia Especial de Delictes de l’Odi i Discriminació a Catalunya l’any passat i va ser desestimada el mes de desembre. En conseqüència, les entitats signants van acordar continuar la via judicial i aportar nova documentació que evidencia que es continuen fent aquesta mena de manifestacions i que, per contra del que va respondre en aquest cas la fiscalia, es reincideix. L’advocada de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Laia Serra, ha afirmat que en alguns casos es debat sobre fins a quin punt aquestes manifestacions entren dins la llibertat d’expressió. En aquest sentit, Serra s’ha mostrat taxativa i ha afirmat que “si això estigués passant en un altre país europeu no hi hauria debat possible, hi hauria alineació a favor de la judicialització dels fets i hi hauria un consens unànime dins els estaments jurídics que això és un fet delictiu.” Des de la plataforma adverteixen que si la justícia espanyola no actua per combatre aquesta realitat, denunciaran els fets al Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg, ja que Espanya ha signat diverses directives europees adquirint el compromís de combatre i prevenir els delictes d’odi i discriminació.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a