Pels volts de les nou del vespre, a la parròquia de Santa Anna, en ple centre de Barcelona, es forma una llarga cua de persones que esperen un plat calent i gratuït per sopar. Entre el grup s’hi amaga el Houssaine, un jove de 27 anys que crida l’atenció perquè hi acudeix amb una motxilla tèrmica de Glovo. És l’estampa de la precarietat, que empeny els repartidors sense papers a les cues de la fam i al lloguer de perfils de “riders” regularitzats.
El jove marroquí fa vuit mesos que reparteix entregues per Uber Eats. Relata que descansa pocs moments a la setmana i ni així arriba a final de mes, perquè l’únic moment en què li surt a compte treballar és el cap de setmana. “No cobrem gaire i aquí [a l’església] tenim ajuda per menjar. No podem llogar una casa, comprar aliments i fer tota la resta… és molt car“, critica. I si el sector ja no és gaire esperançador, per a ell encara menys.
Preocupació pel lloguer il·legal de comptes de “riders”
El Houssaine no té permís de treball i això l’ha empès al mercat il·legal de llicències de repartidors, un fenomen que, segons la plataforma Riders x Drets, és cada cop més evident i afecta sobretot persones migrants sense papers. No tenen llicència pròpia i el que fan és treballar sota la identitat d’un repartidor regularitzat. Li lloguen el compte de l’aplicació de l’empresa i tot el que guanyen ho rep el propietari del perfil.
Aquest se’n queda un percentatge ─sovint entre el 20 i el 30 %─ i la resta ho cobra l’afectat de manera informal. Segons Dani Gutiérrez, portaveu de Riders x Drets, és una trampa habitual que esquitxa gairebé la meitat de repartidors d’Espanya. Gutiérrez afirma que la majoria fan tractes entre amics o familiars, però d’altres se n’aprofiten. “Legalment és com si no estiguessin treballant, però potser fa dos o tres anys que estan així”, critica.
El portaveu de la plataforma sindical alerta que es tracta de “precarietat sobre precarietat, perquè és gent necessitada que entra en un sector de treball que ja és precari“, diu. Mentre que companyies com Glovo asseguren que busquen erradicar el fenomen, el cert és que encara és lluny de resoldre’s. A internet els portals van plens d’anuncis, com el d’un usuari que lloga el seu compte de repartidor a domicili per 350 euros al mes.
