A la Vila de Gràcia hi ha tres carrers dedicats a Santa Àgata, Santa Magdalena i Santa Rosa que aviat canviaran de nom. Es diran Àgata Badia Puig-rodon, Magdalena E. Blanc i Rosa Puig-rodon Pla, vídua, mare i sogra d’Antoni Trilla, que van urbanitzar aquesta zona de Gràcia cap a l’any 1930.
Aquest fet ha generat diversitat d’opinions entre el veïnat d’aquests carrers, a qui suposarà fer paperassa pel canvi de nom. També s’ha mostrat en contra de la mesura el col·lectiu d’advocats cristians, que ha presentat una instància a l’ajuntament.
El canvi de nom, aprovat al nomenclàtor
La modificació dels carrers amb els noms originals d’aquestes tres dones ja s’ha aprovat a la Ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament i es farà al llarg d’aquest 2024.
El canvi de nom es va proposar des de la comissió de Nomenclàtor de Gràcia, “per fer justícia a aquestes dones, en una època en què estaven invisibilitzades”, explica Josep Maria Contel, historiador i propulsor de la iniciativa.
En aquella època, al segle XIX, les vies públiques no es batejaven amb noms de dones, i per aquest motiu es van utilitzar els de les santes. Són tres dones amb noms propis “que van ser importants per la història de Gràcia i la urbanització de l’entorn de la Masia Trilla“, afegeix Contel.
Recollida de signatures en contra
Des de la fundació Abogados Cristianos han llançat una campanya en contra del canvi, amb una recollida de signatures i estan pendents que el consistori respongui a la instància que han presentat perquè es preservi els noms de les santes. Asseguren que arribaran fins al final a escala legal per aconseguir-ho.
Pel que fa al veïnat, hi ha diversitat d’opinions, tot i que molts creuen que que és una mesura que l’Ajuntament es podria estalviar. “Hi ha coses més importants per arreglar”, diu Ramon Panés. “Que arreglin els forats que tenim, que la gent cau”, afegeix Leo Quintana.
Fa uns anys, quan va sorgir la proposta del canvi de nom, el veïnat ja es va queixar. En aquella ocasió van aconseguir que es modifiqués un dels noms, el del carrer de Magdalena Escarabatxeras, per Magldalena E. Blanc.
