L’inici de la temporada de bany és sinònim, des de fa un temps, de l’augment de la presència de venedors ambulants al litoral que ofereixen, principalment, pareos i begudes. Un fenomen que, en ocasions, és tens per la disputa d’una parcel·la de platja per a la venda, i que deixa discussions entre manters que en alguns casos han derivat en baralles com la de dijous passat.
Els treballadors dels xiringuitos de la Barceloneta, i alguns dels banyistes habituals, reconeixen que és comú que hi hagin discussions entre els venedors. Un dels empleats d’un dels bars de la platja, Darío Cunill, reconeix que “la platja està controlada per zones, on hi ha els que manen i els que no”, i afegeix que “a vegades s’enfaden entre ells perquè hi ha qui li treuen un client a un altre“. La pressió pel control de la sorra es trasllada als usuaris de la platja, que han de suportar “oferiments constants i insistents de pareos o mojitos”, així com massatges o tatuatges de henna. De fet, els banyistes consultats afirmen que “en mitja hora poden haver-te ofert productes fins a 15 vegades només dos o tres venedors”, i rematen: “És molt pesat”.
Les zones amb relativa calma són les habilitades per als bars de platja, on els concessionaris són els responsables de gestionar, a la vegada, els 50 metres de sorra que envolten els xiringuitos. Però aquest estiu hi ha una quarta part menys de barets: de 20 l’any passat s’han passat als 15 actuals; a banda de la reducció de zones de gandules i para-sols en un 50 % i un 75 % respecte del 2017. Aquest espai que queda lliure —en no estar ocupat per un bar i la terrassa—, queda ara sense control de qui fins el moment en tenia la concessió administrativa. I és un nou espai que se suma al que ja es disputaven tradicionalment els manters.
