Plaça d'Alcalá Zamora, de Calvo Sotelo, del Ejército Marroquí i, finalment, de Francesc Macià. Són els noms que ha rebut aquesta rotonda on ningú no s'atura. Però aquesta plaça amaga anècdotes i peculiaritats que la converteixen en alguna cosa més que una simple distribuïdora del trànsit. Dissenyada per l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí, es va fer inspirant-se en la vida de Jaume II, comte d'Urgell. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "Aquesta idea de representar la desgràcia, la dissort del comte d'Urgell és la que plasma Rubió i Tudurí en aquest jardí com un espai malenconiós on els arbres dialoguen entre si, amb la gespa i també amb el llac." De fet, Rubió i Tudurí pensava que la plaça portaria el nom del comte d'Urgell. L'arquitecte sempre va dir que, casualment, tots els que han donat nom a la plaça han portat una vida desgraciada, com la del comte. I aquest petit estanc ocupat a la primavera pels nenúfars també té una vinculació amb la vida de l'arquitecte. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "El llac de la plaça de Francesc Macià té una forma que correspon a la silueta de l'illa de Menorca perquè Nicolau Maria Rubió i Tudurí era menorquí d'origen. Ell va néixer a Maó el 1891." La plaça de Francesc Macià va ser l'entrada a la ciutat durant molts anys. Alguns veïns la recorden amb nostàlgia i en guarden un bon record a casa seva.
