Què és una allau?
Una allau és una massa de neu que es precipita pendent avall i que mobilitza la neu acumulada, la qual era inestable.
Tipus d’allaus, noves definicions
Fins ara es parlava de tres tipus bàsics d’allau: de fusió, de neu recent i ventada o placa. Glòria Martí, especialista en allaus i cap de la unitat de previsió d’allaus de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ha destacat que la ciència que estudia les allaus va evolucionant ja que es duen a terme diverses reunions a nivell internacional de forma freqüent. Recentment, la classificació ha canviat i se n’han establert cinc tipus bàsics: allaus a causa d’una situació de neu recent -després d’una nevada-, situació de neu ventada, situació de capa feble persistent, situació de lliscaments -neu que trenca pendent avall-, i finalment, situació de neu de fusió. Aquesta darrera no és exclusiva de la primavera, o quan pugen les temperatures, ja que també poden produir-se allaus de fusió a l’hivern, en situació de pluja o de neu molt pesada.
Què és i com s’elabora el Butlletí de Perill d’Allaus?
L’any 1991 es va publicar el primer butlletí públic per part del Servei Geològic de Catalunya. Actualment s’emet de dilluns a dissabte.
Per tal d’elaborar aquest butlletí és necessari realitzar treball sobre el terreny, per tal de mirar l’estat de les diferents capes -o estrats- que conformen el mantell nival i detectar si hi ha alguna capa feble -alguna capa poc cohesionada, que no aguanti- i pugui ser un pla de lliscament que pugi desencadenar una allau.
Els propis predictors van al terreny a prendre dades, però també reben suport d’una xarxa d’observadors, els quals realitzen diàriament les mesures tècniques i les envien a l’oficina. A banda, també es fa servir tota la monotorització procedent de dades meteorològiques de les diverses estacions meteorològiques d’alta muntanya que mesuren variables com la temperatura, vent, gruix de neu, humitat, etc.
Totes aquestes dades permeten obtenir, aleshores, la fotografia actual de l’estat de la neu al Pirineu. A partir d’aquí es fa la previsió de com evolucionarà la neu i quin serà el perill d’allaus en base a la previsió meteorològica.
La predicció d’allaus es pot fer només, com a màxim, a 48 hores vista a causa de la seva complexitat: internacionalment es fa una previsió a 24 hores de graus de perill amb una tendència a 48 hores.
Quines mesures cal prendre abans de fer activitats de neu fora de zones de control?
El butlletí de perill d’allaus està destinat a zones de fora de les pistes d’esquí, és a dir, per a zones no controlades.
Glòria Martí ha ressaltat el lema ‘forma’t i informa’t’. Ha destacat que abans de fer qualsevol activitat en aquest entorn és bàsic que la gent vagi ben formada.
En aquest sentit, és imprescindible dur a terme un curs especialitzat on s’expliquin quines són les mesures de seguretat que cal prendre quan es fa qualsevol activitat a la neu – bé sigui a peu, amb esquís, raquetes o moto de neu- ja que, sovint, les allaus les provoquen les mateixes persones.
La formació prèvia és bàsica quan es produeix un accident, per tal de saber com fer servir el material de seguretat, que cal portar obligatòriament a sobre quan es fan activitats fora pistes. Aquest material bàsic consisteix en un detector de víctimes d’allaus, una pala i una sonda.
Martí ha insistit en la importància de la formació, ja que no n’hi ha prou en dur a terme el material de seguretat, sinó que és imprescindible saber-lo fer servir en cas d’accident, a banda de conèixer quins tipus d’allaus es poden produir.
On podem formar-nos sobre les allaus?
Actualment hi ha una associació que es dedica específicament a aquesta tasca, l’Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus (ACNA), que ofereix cursos de diversos nivells en funció de la necessitat de la persona. Alguns centres excursionistes també en solen oferir.
A continuació podeu escoltar l’audio de l’entrevista sencera a Glòria Martí a ‘El matí de Barcelona’ de betevé 91.0 fm:
