Aproximadament, un de cada 10 infants que neix a Catalunya és prematur, una taxa que en les darreres dècades ha augmentat sensiblement. De fet, segons l’Institut Nacional d’Estadística, des del 1996 s’ha registrat un creixement del 36 % de la taxa de prematuritat. El neonatòleg de l’Hospital Clínic Jordi Clotet detalla les causes d’aquest fenomen i apunta algunes claus per a la prevenció.
-Quins factors provoquen aquest augment?
Les causes principals són l’edat materna, que cada vegada és més avançada; l’augment de la fecundació assistida; els parts de fecundació múltiple, l’estil de vida de la societat i l’estrès que l’acompanya.
-Com es poden prevenir els parts prematurs?
Una de les claus és disposar d’un bon diagnòstic perquè, en força casos, la prematuritat es pot anticipar amb tocòlisi, un tractament amb medicació per frenar les contraccions de la mare (sempre que no hi hagi contraindicacions) i endarrerir el part unes setmanes.
-Quan es considera que un infant és prematur i quina taxa de supervivència hi ha?
La prematuritat és aquella gestació que dura menys de 37 setmanes, tot i que dins d’aquest grup hi ha nens que es reanimen a partir de les 23. Clotet assenyala que és la primera causa de mort durant la primera infància, tot i que cada vegada hi ha més supervivència, gràcies a la investigació, noves tècniques de tractament, millor control obstètric i un curós maneig des del punt de vista neonatal.
-Com s’ha aconseguit reanimar nadons de 23 setmanes?
Néixer en un centre especialitzat, amb un equip pluridisciplinari i en el qual es pugui fer una bona reanimació, és clau. En casos en què es preveu prematuritat, els obstetres poden fer un tractament a les dones gestants amb corticoides per augmentar la maduració del fetus i incrementar la possibilitat de supervivència. Un cop han nascut els nadons se’ls pot aplicar un tractament amb surfactant, per la via intratraqueal, per madurar el pulmó i intentar evitar majors seqüeles.
En aquests casos, és important situar la família com a centre de les cures i afavorir la relació pell amb pell amb el nadó, l’anomenat mètode cangur, que està comprovat que beneficia el vincle, millora la lactància i redueix l’estrès.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Les famílies amb nens prematurs reclamen més recursos a l’Administració” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2F/beteve.cat/societat/families-nens-prematurs-recursos/|||” css=”.vc_custom_1540210221769{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]
-Quines seqüeles provoca néixer abans d’hora?
Pot comportar problemes de desenvolupament a nivell neurològic (paràlisi cerebral i problemes d’aprenentatge) a més de problemes pulmonars (més infeccions respiratòries) i neurosensorials (dificultats visuals i pèrdua auditiva), fet que implica un seguiment posterior multidisciplinar per part dels CDIAP (centres de desenvolupament infantil i atenció precoç), els pediatres d’atenció primària, a més de consultes de neuroseguiment en unitats especialitzades.
La societat té el concepte que un infant prematur neix abans, passa uns dies en una incubadora, i quan en surt ja pot fer vida normal. És una idea completament errònia perquè la prematuritat implica també, una malaltia: molts òrgans són immadurs i han de madurar de manera anòmala, fora de l’úter de la mare. Per això, la cura d’un prematur no acaba quan l’infant surt de l’hospital sinó que continua a casa.
