PACO GIMÉNEZ, diaca de la parròquia del Mont Carmel "Siempre mi actitud era desde jovencito ha sido pensar, Paco, ¿què podrías hacer tú para el bien de la gente, para el bien de las personas?" Per això, després de casar-se i formar una família, treballar durant anys i dedicar-se també al voluntariat i a la parròquia del Mont Carmel, va decidir convertir-se en diaca. És la figura eclesiàstica més propera a la ciutadania. "Podemos casar, celebrar el sacramento del baptismo, presidir las oraciones y coordinar, sobre todo estar atento a las necesidades básica de los feligreses." Coordina un grup de voluntaris de la parròquia que distribueixen aliments a un centenar de famílies del barri. "Sobre todo es muy interesante tratar a las personas que vienen a pedir, ya sólo con el hecho de pedir, se merece un respeto muy grande." Explica que la seva feina és estar al costat dels veïns, vagin a missa o no, escoltar-los i intentar ajudar-los. "Cuando estás en la calle es más fácil que si estás viviendo por ejemplo aquí en esta casa parroquial y la gente te viene." Estima un model de vida que li ha permès viure una experiència a l'abast de molt poques persones. "Poder bautizar a tus nietos es realmente asombroso, es imborrable, no tienes palabras para dar gracias ni a Dios ni a los demás."
Fa 25 anys que treballa des de l’església per ajudar els veïns del barri. És allò que sempre havia volgut fer. Ho va veure clar quan, des de la parròquia del Mont Carmel, li van proposar convertir-se en diaca. Després d’haver format una família i d’una dilatada carrera professional, la seva experiència a la vida li permet servir les persones, no només els creients, des de la fe i amb una visió molt propera. Explica que per fer aquesta tasca és necessari sortir de la casa parroquial i trepitjar el carrer. Coordina un grup de voluntaris que ha rebut el premi d’Horta-Guinardó per la seva tasca donant aliments a les famílies necessitades del Carmel.
