Aquest agost l’espai aeri de Barcelona estarà controlat amb un nou sistema de càmeres i antenes que preservaran la ciutat de l’ús irregular de drons. Els Mossos d’Esquadra instal·laran al llarg d’aquest juliol aquesta nova xarxa de control i detecció de drons no autoritzats amb l’objectiu de prevenir i detectar activitats il·lícites: des de tràfic de drogues o espionatge fins a possibles atemptats terroristes o posar en risc la seguretat aèria. “D’aquesta manera tindrem mossos per terra, mar i aire”, ha dit el conseller d’Interior, Miquel Buch.
Darrerament, hi ha molts ciutadans que utilitzen drons de forma domèstica o per oci. Per exemple, un instragramer va fotografiar la Barcelona confinada pel coronavirus. Ara bé, hi ha casos que no compleixen la normativa i, a més, suposen riscos. Entre el 2019 i el primer trimestre del 2020, la policia ha registrat 900 incidents amb ús de drons. A l’estat espanyol s’han donat casos de tràfic de drogues i de voler traslladar objectes per entrar-los a les presons des dels patis, per exemple. En el cas de Catalunya, els Mossos han registrat un cas de tràfic de haixix, tot i que no està del tot acreditat, segons ha dit el comissari en cap, Eduard Sallent.
La intenció és que passat l’estiu hi hagi tres zones controlades: d’una banda, la ciutat de Barcelona, i, de l’altra, l’aeroport del Prat i la zona de la petroquímica de Tarragona on la nova xarxa començarà a funcionar al setembre.
El sistema, conegut amb el nom de “cúpula”, es basa en diverses antenes, que estaran col·locades a edificis i punts alts de la ciutat , i amb càmeres de vídeo que es posaran en marxa quan es geolocalitzi algun aparell. Li faran un seguiment, enregistraran la imatge aèria i l’enviaran a la sala de control, des d’on un agent ho inspeccionarà i decidirà com es procedeix. Per exemple, localitzant el pilot i, en els supòsits més greus, amb un sistema d’inhibició. En aquests casos, les sancions poden arribar als 300.000 euros ja que poden posar en risc, per exemple, algun vol que surti o vagi cap a l’aeroport.
El director del cos, Pere Ferrer, ha dit que les càmeres “no són per enfocar cap avall” i en aquest sentit ha assegurat que l’ús d’aquest sistema “no va associat a esdeveniments com poden ser manifestacions” per identificar ciutadans. El projecte té un pressupost de 400.000 euros.
