(ACN) La mortalitat relacionada amb la calor podria haver provocat més de 70.000 morts durant l’estiu del 2022 a Europa, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L’equip investigador es basa en dades diàries i conclou que altres recerques van subestimar les morts causades per les altes temperatures.

Nou mètode d’anàlisi amb dades diàries

Els resultats, extrets a través d’un nou enfocament metodològic de seguiment diari, indiquen que les morts causades per les altes temperatures han estat subestimades en sèries setmanals, quinzenals i mensuals. L’estudi, publicat a ‘The Lancet Regional Health – Europe’, apunta que les dades diàries són necessàries per estimar amb precisió l’impacte de les temperatures càlides sobre la mortalitat.

L’objectiu del treball era desenvolupar un marc teòric que quantifiqués els errors derivats de l’ús de dades agregades, com sèries de temperatura i mortalitat setmanals o mensuals. L’equip investigador va analitzar les sèries diàries de temperatura i mortalitat de 147 regions de 16 països europeus entre 1998 i 2004, i es van analitzar i comparar les estimacions de la mortalitat associada amb la calor i el fred per diferents nivells d’agregació: diària, setmanal, quinzenal i mensual.

Concretament, es va trobar que, en general, els models setmanals, quinzenals i mensuals subestimen els efectes de la calor i el fred en comparació amb el model diari, i que aquesta infraestimació augmenta com més àmplia és l’escala temporal.

Diferències en els resultats segons el model

De fet, en un estudi previ els mateixos autors van utilitzar models epidemiològics setmanals i els resultats van ser diferents: van estimar una mortalitat prematura de 62.286 persones durant l’any 2022 a Europa, un 10 % menys.

“És important destacar que les diferències van ser molt reduïdes durant els períodes de fred i calor extrems, com l’estiu del 2003, amb una subestimació de només el 4,62 % en el model de dades setmanal”, ha subratllat l’investigador d’ISGlobal Joan Ballester.

Per això, segons l’investigador, en casos en què no sigui possible disposar de dades diàries, l’ús de sèries temporals setmanals, que són fàcilment accessibles en temps real en àmbit europeu, són una solució, ja que ofereixen “una bona aproximació de les estimacions obtingudes en el model de dades diàries”.