El CCD Turó de la Peira lamenta la pèrdua aquest dimarts d’un dels pilars de l’entitat dels darrers 25 anys. En tots aquests anys Fermín Díaz no va deixar mai d’ajudar la gent del club i del barri. Ja fos com a vocal de la junta directiva, vicepresident o president, va treballar amb totes les forces per tirar endavant la supervivència del club i buscar recursos per garantir que tots els infants i adolescents poguessin accedir a l’esport.
Fermín era un “ajudador”
“Fermín Díaz provenia d’una aldea petita de Galícia i va arribar de nen amb la família a Barcelona“, explica Juanjo Torres, president del CCD Turó de la Peira. “Eren d’orígens molt humils i una altra família els va ajudar a poder tirar endavant i poder tenir uns estudis”, afegeix. Amb els anys, Díaz va arribar a ser director comercial de companyies importants. “Si fóssim al Estats Units seria com el somni americà. Tenia uns marcats valors d’ajuda, sempre creia que es podia fer més per la societat“, recorda Torres.
Díaz va viure sempre al barri del Turó de la Peira. “La seva prioritat va ser sempre la família i després venia el Turó, com a club i barri”, explica Torres. Per a la gent del club en Fermín era un “gran ajudador”. “Sempre mirava de donar un cop de mà a tot aquella persona que s’hi apropava a demanar ajuda”. En aquest sentit, en Fermín va arribar a mantenir de la seva butxaca jugadors majors d’edat sense recursos. “Si calien diners, ell sempre els avançava, però sobretot hi dedicava temps, sempre tenia temps per al club“, recorda Torres.
El CCD Turó sempre ha destacat per la gran tasca social que fa dins el barri. El club ha arribat ha acollir fins a 25 nacionalitats diferents. “Sempre hem estat molt integradors, per exemple gràcies a la iniciativa d’en Fermín els diumenges al matí un grup de pakistanesos juguen a criquet al nostre camp“, comenta Torres.
Sempre tirava endavant amb un somriure
“Sempre que el club ha tingut problemes, en Fermín sempre ha estat allà per trobar solucions, i no només econòmiques”, comenta Torres. El CCD Turó de la Peira va ser dels darrers camps municipals a canviar el terreny de terra per un de gespa. “En Fermín va lluitar per tirar endavant el club. Les famílies n’esborraven els fills perquè no volien jugar al nostre camp. Era molt dur jugar-hi per les ferides”, explica Torres. A això s’hi van sumar els desperfectes a les instal·lacions i, fins i tot, diverses esllavissades de terres en una de les cantonades del camp. Gràcies a les mobilitzacions l’any 2011 va arribar la gespa al terreny de joc.
“Dissabte encara ens donava ordres per telèfon”, comenta Torres. “En Fermín portava el club al cor i sempre tirava endavant amb un somriure”. Juanjo Torres explica que ell va agafar la presidència del club perquè Fermín Díaz li ho havia demanat. “La malaltia dels darrers 10 anys no li permetia tenir tot el temps que ell volia per al club. Tot i això quan li van haver d’amputar una cama anava allà on calgués per aconseguir coses per al club i el barri“, afegeix.
