(ACN/Redacció) L’entitat Plataforma per la Llengua va recollir l’any passat 113 casos en què les administracions públiques van discriminar usuaris per expressar-se o voler expressar-se en català en algun dels territoris catalanoparlants de l’estat.
Ho recull l’Informe de discriminacions lingüístiques del 2023, que l’entitat ha donat a conèixer aquest dimarts. La majoria de casos coneguts per Plataforma per la Llengua es van produir a Catalunya, 90 dels 113 (80 %), i l’entitat atribueix les discriminacions a una “ideologia supremacista de caràcter excloent”.
Aquestes discriminacions es concreten “en exigències i pressions de parlar en castellà, en dilacions i obstacles pel fet de parlar en català i en l’impediment d’accedir al servei o a l’atenció per aquest mateix motiu”, exposen.
Tendència a l’alça
Les 113 situacions de discriminació lingüística del 2023 és una xifra similar a la del 2022, quan els casos van ser 118, però molt superior a la dels anteriors. El 2021 se’n van registrar 99; el 2020, 52; el 2019, 32, i el 2018, 25. L’informe mostra també el pes de les administracions autonòmiques en la generació de discriminacions, sobretot a serveis sanitaris. Dels 113, 59 casos (52 %) van produir-se en l’àmbit sanitari; d’aquests, 44 a Catalunya.
Plataforma per la Llengua relaciona la tendència a l’alça dels casos coneguts a l’augment de l’activitat del servei d’atenció de queixes i consultes de l’entitat, més que no pas a un empitjorament general de les situacions de discriminació, que mostren, això sí, que “el problema estructural de desigualtat lingüística que hi ha darrere dels casos individuals no ha desaparegut”.
L’entitat sosté que aquesta quantitat de casos “no és esperable” en una democràcia lingüística ni en administracions com les de Suïssa, Bèlgica o Canadà, on també hi ha diverses llengües cooficials.
L’obligatorietat de parlar català
Plataforma per la Llengua destaca que la majoria de discriminacions lingüístiques en l’àmbit sanitari les cometen treballadors que tenen l’obligació de saber català. En aquest sentit apunta que “la necessitat creixent de professionals sanitaris ha dut les autoritats a abusar dels processos de contractació d’urgència que prescindeixen dels processos selectius, que són el context en el qual es comprova si els treballadors compleixen el requisit lingüístic”.
L’organització puntualitza que el fet que un treballador públic no tingui un requisit individual de conèixer el català “no l’habilita en cap cas per discriminar lingüísticament els catalanoparlants”, sinó que “tenen l’obligació de garantir que, en els territoris en què el català és oficial, els usuaris que s’expressen en aquesta llengua hi rebin l’atenció”.
