De totes les persones sense llar que hi ha a Barcelona, el 61 % han començat a dormir al ras quan ja estaven a la ciutat mentre que un 26 % afirmen que prèviament ja vivien al carrer en altres municipis. És a dir: més de la meitat dels que dormen al ras a la ciutat van arribar-hi tenint una llar i, temps després, van perdre-la. Així ho indiquen els resultats d’una enquesta feta per Arrels Fundació l’any 2020. Ara bé, del total de persones entrevistades, tres de cada quatre venien de fora de la ciutat.
La majoria dels qui van arribar a Barcelona i després es van quedar al carrer asseguren que buscaven feina (60 %). Una altra de les dades destacades fetes públiques per Arrels és que el 22 % dels entrevistats van assegurar que es van quedar sense llar durant la pandèmia pel coronavirus.
Tot i això, l’entitat va detectar durant aquests mesos “una petita baixada” en el nombre de persones que dormien a la intempèrie. El seu president, Ferran Busquets, ho ha atribuït a les limitacions en la mobilitat i l’obertura d’equipaments especials durant aquest període.
1.100 persones dormen al carrer a Barcelona
Una altra de les conclusions principals de l’informe Viure al carrer en temps de pandèmia és que la gran majoria de les persones sense llar són homes (87 %), tenen 45 anys de mitjana i fa gairebé quatre anys que viuen al carrer. L’entitat alerta que la crisi sanitària “ha cronificat” la situació d’aquest col·lectiu. D’acord amb les darreres dades de la fundació, actualment hi ha més de 1.100 persones dormint al ras a Barcelona.
