L’entitat interncional Linguapax, dedicada a la defensa de la diversitat lingüística i vinculada a la Unesco s’ha fixat en Barcelona com a exemple de convivència de llengües, on se’n parlen més de 300.
Més enllà del català, el castellà, o l’anglès, a Barcelona hi ha molts parlants d’amazic, àrab, bengalí, xinès, armeni, quítxua, wòlof, i un llarg etcètera. Linguapax ha fet el recompte d’idiomes segons les dades del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la UB.
Una de les particularitats de Barcelona és la convivència del català i del castellà. El fet que, segons Linguapax, s’hagi hagut de lluitar per la conservació del català, fa que hi hagi més consciència del valor de les llengües minoritàries.
Immigració i noves tecnologies
L’entitat identifica dos factors principals que expliquen la gran crescuda del nombre de llengües dels últims anys. Són els moviments migratoris i les noves tecnologies, que propaguen idiomes diferents dels autòctons. Alerten, però, que les noves tecnologies també poden ser perilloses per a la continuïtat de les llengües minoritàries perquè, per raons econòmiques, només utilitzen les llengües més parlades al món. Segons Linguapax, és també responsabilitat de la societat catalana i el seu govern d’estar al màxim present en les empreses tecnològiques i a internet.
Moltes llengües per a pocs parlants
Tot i que el nombre de llengües que es parlen a Barcelona són més de 300, de nacionalitats n’hi ha moltes menys, 174. Aquest fenomen, a tot el món, deixa unes xifres de 7.000 llengües per prop de 200 països. A més de les 7.000 llengües 2.464 estan al límit de l’extinció, i moltes no tenen reconeixement dins dels seus estats. També destaquen negativament el fet que el 90 % dels idiomes són parlats només pel 4 % de la població mundial.
Recomanacions per a la preservació de la diversitat
Per mantenir la diversitat lingüística, i també la bona salut de les llengües autòctones, Linguapax demana impulsar un nou debat sobre la diversitat lingüística, perquè no disminueixi, aprofitar millor les noves tecnologies, reflexionar sobre la regulació del fet lingüístic, i vetllar pel prestigi i la legitimitat de les llengües.
