El Matías ha sobreviscut a quatre intents de desnonament per impagament d'hipoteca abans d'aconseguir una solució al seu cas. Després de mesos de negociacions amb Bankia, amb la qual tenia contractada la hipoteca i que està intervinguda pel FROB, l'entitat li va condonar el deute de gairebé 300 MIL euros a canvi d'abandonar el pis. Una solució que li ha canviat la vida. Però aconseguir acords amb les entitats bancàries per evitar un desnonament és molt difícil. El motiu principal és que els bancs s'aferren a la llei hipotecària. La norma sentencia que si NO es paguen les quotes s'està incomplint el contracte i per tant, es pot procedir a l'execució hipotecària. ADA COLAU, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca "El que estem denunciant de fons és que ara mateix la llei protegeix l'entitat financera i deixa a les seves mans, en la discrecionalitat que pugui resoldre el cas o no. És l'entitat qui té el poder de decidir si es fa o no una dació, un lloguer o un refinançament o si va per la via de l'execució i del densonament." A finals de 2011, el Col·legi d'Advocats va presentar al congrés un text per demanar la modificació de la llei hipotecària. Un document que NO va prosperar. El col·lectiu creu necessària una norma que permeti estudiar cas per cas, tenint en compte la situació de cada família. Ara per ara, l'esperança per canviar aquesta situació està centrada en dues vies. D'una banda, en la reforma que ha d'aprovar el govern, i de l'altra, en la tramitació de la iniciativa legislativa popular que demana la dació en pagament i el lloguer social.
Des de 2008 i coincidint amb l’inici de la crisi, a Espanya s’han fet uns 400.000 desnonaments, una xifra que no para de créixer. Ara, les famílies que es troben en aquesta situació només tenen l’opció de negociar la dació en pagament amb l’entitat financera.
La PAH denuncia que la llei actual no empara les famílies desnonades sinó que només protegeix els bancs. Precisament les entitats són les que tenen l’última paraula perquè finalment s’acabi produint o no la dació en pagament. Per posar fi a aquesta situació, la mateixa PAH, juntament amb la Taula del Tercer Sector, sindicats i altres organitzacions, vaa posar en marxa una ILP el mes d’abril passat. Un document que presentaran el proper mes de febrer al Congrés dels Diputats i serà la mateixa cambra la que decidirà si s’admet a tràmit.
El Col·legi d’Advocats també defensa la modificació de la llei hipotecària. Segons l’organisme, ara per ara els jutges no tenen la facultat d’incidir en el procés de desnonament, sinó que simplement poden guanyar temps i endarrerir-lo. Per això l’organisme reclama que es tramiti una llei de segona oportunitat que ja s’aplica en molts altres països europeus, l’anomenada llei de sobreendeutament.
La normativa actual s’aplica indistintament en tots els casos sense tenir en compte les excepcionalitats de cadascun. Ara bé, aplicant la llei de sobreendeutament, en primer lloc un òrgan administratiu i després un jutge tindrien la capacitat d’analitzar cada cas concret i decidir quina és la millor actuació per a cada situació. D’aquesta manera, segons el Col·legi d’Advocats, en moments de dificultats econòmiques el mateix jutge podria resoldre la situació d’aquella família.
