Un dels factors de risc principals per tenir un dany cerebral és patir un retard de creixement fetal durant l'embaràs. Molts d'aquests nens tenen un desenvolupament cerebral diferent, però en molts casos no es detecta fins als cinc o sis anys, quan apareixen problemes com dificultats per a l'aprenentatge, dèficit d'atenció... Això podria canviar gràcies als primers biomarcadors d'imatge per al diagnòsitc precoç que ha desenvolupat un equip d'investigació de l'Hospital Clínic. DECLA EDUARD GRATACÓS, cap del grup de recerca en Medicina Fetal i Perinatal de l'Hospital Clínic "Faràs una ressonància magnètica i podràs obtenir uns marcadors, que seran uns números, que a la pràctica faran un gràfica i et diran, miri vostè està a la mitja o està més alt d'aquí o d'allà... No serà un sol perquè el cervell és molt complexe i segurament farem set o vuit àrees i amb això veurem que està més alt d'això o d'allò i ja sabrem que té més riscos. Amb això podrem fer una cosa que és fonamental i que és l'estimulació dirigida." La recerca s'ha fet en un miler de nens d'un any d'edat. Però l'objectiu és fer aquest diagnòstic en els nounats i fins i tot durant l'embaràs.
El projecte de recerca, impulsat per La Caixa amb 1,2 milions d’euros, presenta els primers biomarcadors d’imatge per al diagnòstic precoç. Estudis recents han descrit que fins a un 30-50% dels nadons que han tingut CIR tenen un desenvolupament neurològic anormal en la infància, que es manifesta amb trastorns del neurodesenvolupament i dificultats de l’aprenentatge. Aquest problema és “invisible” els primers anys de vida, i quan es posa en evidència, generalment entre els sis i set anys, té difícil solució.
L’estimulació precoç en els primers anys de vida podria millorar i fins i tot evitar en alguns casos aquests problemes. L’Hospital Clínic ha pogut demostrar que és possible desenvolupar biomarcadors que prediuen un desenvolupament cerebral anòmal, mitjançant l’estudi de les connexions cerebrals.
Els investigadors van utilitzar mètodes basats en teoria de grafs, desenvolupats per entendre l’organització de xarxes molt complexes. D’aquesta manera, van identificar grups de connexions cerebrals que eren diferents en els nens amb retard de creixement i van poder demostrar que aquestes connexions diferents permetien predir els resultats anòmals en el test de neurodesenvolupament als dos anys de vida. Encara que es tracta de resultats preliminars que necessiten més desenvolupament, obren la porta a disposar de biomarcadors individuals en la pràctica clínica d’aquí a pocs anys. Els estudis s’han realitzat en nens de tan sols un any i en el futur s’aplicaran en nounats. Això permetrà prediccions precises sobre el risc de trastorns del neurodesenvolupament des del naixement. La importància d’aquests resultats també rau en la possibilitat futura de detectar de forma precoç altres problemes de l’embaràs, com la prematuritat o les malalties fetals en general. D’aquí a pocs anys s’espera disposar de marcadors millors i més fiables que permetran iniciar estudis per avaluar tractaments que millorin el neurodesenvolupament de nens que van tenir problemes fetals.
