Amanida de cigrons, lluç al forn i verdures saltejades. Aquest és el menú que han de preparar les internes per al migdia. Cuinen uns 200 plats diaris i han de tenir present àpats especials depenent de la religió de les recluses, les malalties o si són vegetarianes. Hi ha 45 internes dins el servei de cuina. Treballen quatre hores al dia i cobren al voltant d'uns 350 euros. L'Ana Belén s'encarrega de la cocció. Està molt il·lusionada perquè abans d'entrar a la presó ja treballava en un restaurant. ANA BELÉN FERNÁNDEZ, interna "Muy bien, me gusta, ya había trabajado en una cocina y me gusta trabajar aquí. Con el dinero que gano, pues para subsistir aquí y mando dinero a mi hermana y a mi sobrino." A banda d'aprendre un ofici, aquest taller també obre a les internes més possibilitats de cara a inserir-se al mercat laboral quan finalitzin la condemna. La Fatu és l'encarregada de gestionar i manipular els aliments al magatzem. Està molt agraïda de tenir aquesta responsabilitat. FATU, interna "La verdad es que a mi el trabajo me ha salvado la vida. Yo al entrar aquí, ya sabéis lo que es, estaba muy deprimida." ELISABET ABAD, directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció "El que és més important és que les internes a través de la formació i la possibilitat que tenen de treballar en aquestes cuines, emfatitzen la seva autoestima, se senten útils. Alhora, són felicitades per les seves companyes." Per seleccionar el personal de cuina, s'avalua el tipus de condemna, els requisits mèdics i la conducta de la interna. Després reben una formació de 12 hores que a partir del setembre s'ampliarà a 30. Això els permetrà obtenir un certificat de l'Escola Superior d'Hosteleria de Barcelona.
“La reinserció d’una interna no acaba de ser real fins que ella mateixa no veu que serveix per a alguna cosa”. Així de contundent es mostra Elisabet Abad, directora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). Aquesta és l’empresa del Departament de Justícia que ha posat en marxa el servei de cuina gestionat per les recluses del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, ubicat al districte de Sant Martí. Abad prioritza el factor humà del projecte. “A banda de l’ocupació que aconseguim dins la presó, el més important és que les internes guanyen en autoestima perquè se senten útils.”
Després de cinc mesos en funcionament, els resultats són “excel·lents”, segons la directora del CIRE. I això es tradueix amb felicitacions de la resta de companyes. “La setmana passada vam fer un arròs amb verdures que va agradar molt i algunes preses ens ho van agrair”, explica l’Ana Belén Fernández, encarregada de fer els primers i els segons plats al migdia. De fet, hi ha un sistema organitzat perquè les comensals puguin saber qui ha elaborat l’àpat i així poder adreçar-s’hi.
Les 45 dones que formen part del taller s’organitzen en quatre torns i treballen quatre hores al dia. Hi ha diferents departaments on exercir: la secció de neteja, la preparació i la cocció, el servei de menjador i la gestió del magatzem. El CIRE selecciona les treballadores en funció de la predisposició i la conducta de la presa, així com del tipus de condemna. Les condicions mèdiques també són objecte d’anàlisi. Un cop contractades, les internes reben una formació de 12 hores que, a partir del setembre, s’ampliarà a 30. Aquest curs estarà supervisat per l’Escola Superior d’Hosteleria de Barcelona, que lliurarà un certificat a les dones que finalitzin la formació amb èxit.
Amb tot plegat, miren cap al present i cap al futur. És el cas de la Fatu, una interna senegalesa que duu les regnes del magatzem. “Aquesta feina m’ha salvat la vida aquí dins i, alhora, em dóna esperança per trobar feina quan surti”. Després de sentir-se perduda abans i després d’entrar a la presó, ara sap per on encaminar el seu futur. Per fer-ho, posa tota la carn a la graella.
