Les execucions hipotecàries s'han situat en el punt de mira d'Amnistia Internacional. Des de l'any 2007, a Espanya n'hi ha hagut més de 400.000, un fet que per l'organització suposa que molts ciutadans vegin vulnerat el dret a l'habitatge. A més, denuncien un intent per part del Govern espanyol per estigmatitzar organitzacions, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Per Amnistia Internacional, la crisi s'ha convertit en una excusa per aplicar polítiques d'austeritat que afecten drets fonamentals. IMMA GUIXÉ, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya "Les mesures basades en l'austeritat que ha dut a terme el Govern espanyol han donat l'esquena a la protecció de drets fonamentals com el dret a la salut i a l'habitatge." L'organització també denuncia opacitat en les dades sobre racisme i les tortures a Espanya. Pel que fa a Catalunya, han elaborat una agenda de drets humans que consideren prioritària i que ja han enviat al president Artur Mas. Amnistia creu que les víctimes de violència contra la dona estan encara desprotegides. També demanen que els agents dels Mossos d'Esquadra vagin identificats i que es reguli l'ús de projectils antiavalots. "Ens preocupa que no s'han dut a terme investigacions exhaustives, imparcials ni efectives. En molts casos aquestes denúncies han acabat arxivades, perquè era impossible identificar l'agressor o al responsable d'aquestes violacions." L'organització creu que és en temps de crisi, quan els drets socials han de quedar més garantits que mai.
En l’àmbit de l’Estat espanyol, Amnistia Internacional és especialment crítica amb el fet que els immigrants sense papers no tinguin accés a la salut en igualtat de condicions. I en la mateixa línia, qualifica de molt greu la situació de desprotecció en què es troben les persones desnonades. L’ONG remarca que des de 2007 s’han fet més de 400.000 execucions hipotecàries i que això ha deixat moltes persones sense llar. Consideren, a més, que s’ha estigmatitzat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) amb l’objectiu de deslegitimar-ne les reivindicacions.
Pel que fa al racisme i la xenofòbia, des de la institució reclamen que es tipifiquin aquest tipus de denúncies. Asseguren que actualment és molt difícil portar un control del volum d’aquests casos perquè no es comptabilitzen.
Agenda dels drets humans
Per intentar millorar la situació, Amnistia Internacional ha presentat al govern de la Generalitat l’Agenda dels drets humans a Catalunya. Es tracta d’un llistat d’assumptes pendents en matèria de drets humans al nostre país que reclamen que es protegeixin al llarg de 2013. Entre les peticions hi ha des d’aspectes referents a violència masclista fins a temes religiosos o referents als cossos de seguretat.
Entre les tasques urgents, l’informe demana accions més contundents en casos de violència vers la dona. Reclamen, d’una banda, més protecció per a les víctimes i, de l’altra, posar fi a la impunitat d’alguns dels suposats maltractadors.
El text també recull aspectes referents als Mossos d’Esquadra i els cossos de seguretat, especialment quan actuen en casos d’aldarulls. Amnistia Internacional exigeix que es compleixi estrictament la normativa que obliga la policia catalana a anar identificada i demana que es faci un ús proporcional de les unitats d’antiavalots. En aquest sentit, des d’aquesta institució creuen que s’han d’investigar totes les denúncies per lesions produïdes, presumptament, per projectils disparats pels cossos de seguretat.
Pel que fa a la religió, Amnistia Internacional denuncia que els musulmans no tenen els mateixos drets de culte que els qui són, per exemple, catòlics. Consideren, a més, que la prohibició del vel o del burca vulnera la llibertat de religió de les dones islàmiques.
