El sòl que Barcelona tenia reservat per a usos religiosos es podrà alliberar. La nova llei de culte dóna plena llibertat als consistoris per decidir quins centres de culte s'han d'instal·lar, i on ho han de fer. A l'hora de fer-ho, només hauran tenir en compte el grau d'arrelament de cada religió en el territori, un requisit que ja es preveia en el text anterior. FRANCESC HOMS, portaveu del govern "La llei no restringeix, el que fa és facilitar la pròpia autonomia local que acabi de decidir en funció d'uns criteris que ja es feien. Que l'autonomia local en funció de la pròpia lògica no es vegi obligada a fer necessàriament una revisió del seu pla urbanístic." La reforma també estableix nous requeriments tècnics per als centres de culte i amplia el termini per adaptar-s'hi a 10 anys. A les mesures de seguretat, que determinen aspectes com l'aforament o les sortides d'emergència, i als requisits aïllament acústic s'hi sumen ara exigències arquitectòniques. Els edificis hauran de respectar les característiques de l'entorn on s'emplacin. Només els espais considerats béns d'interès cultural o patrimonial, com les esglésies romàniques, estaran exempts de complir aquests requisits. Construccions com els minarets, propis de les mesquites, hauran de ser avalades pels ajuntaments.
El text també introdueix nous requisits per a la construcció de centres, que hauran de respectar les característiques arquitectòniques de cada zona. Per exemple, les mesquites podran tenir minaret sempre que els ajuntaments de les localitats ho permetin. També fa referència a les condicions del centre com l’aforament, la seguretat i la salubritat.
