Miren amb incredulitat aquest banc solitari. No entenen la decisió de l'Ajuntament de col·locar-lo separat de la resta. "Sembla que la gent estigui barallada l'una amb l'altra, no es poden casi ni parlar." És el model de cadira que s'ha escollit per a les noves illetes del Paral·lel. Segons l'Ajuntament, la tria del mobiliari es fa conjuntament amb les associacions de veïns de la zona. "El banc no és només un moble, sinó l'activitat que genera i si l'activitat que genera és en sectors que la gent dorm i poden molestar, normalment la cadira es presta menys a certa activitat a determinada hora del dia." Ara mateix hi ha uns 33.300 bancs a la ciutat. Una xifra que ha anat creixent amb els anys i que seguirà fent-ho. A la Rambla, per exemple, està previst instal·lar-ne més, un cop finalitzi la reordenació del passeig. Ara, només n'hi ha a la part alta. "Són còmodes perquè et permeten estar sol i pensar en tu. M'agraden. M'agraden." "Haurien d'estar una mica més nets. Més cuidats per dir-ho d'alguna manera. Estan una mica deixats." La diversitat de models de bancs és àmplia. Des dels més clàssics, com els de la Rambla de Catalunya, a noves apostes com els del recentment reformat passeig de Sant Joan, o aquests altres, reaprofitats, a la plaça de les Glòries. "Davant tota aquesta quantitat de models, l'Ajuntament ha decidit donar més protagonisme a aquest tipus de banc, l'anomenat neoromàntic. L'elecció respon, sobretot, a criteris pràctics." Es vol facilitar les tasques de manteniment, que suposen un cost gens menyspreable per a l'Ajuntament: 12.500 euros cada mes.
Barcelona disposa de 33.300 bancs públics. N’hi ha de molts models, però el consistori vol donar protagonisme a un de concret, l’anomenat neoromàntic. És el que, per exemple, es pot trobar a la Gran Via, a l’avinguda de Mistral o a la recentment estrenada urbanització provisional de la plaça de les Glòries. També són els que s’han instal·lat a les noves illes de l’avinguda del Paral·lel. Segons Carles Casamor, cap del Departament de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, el consistori vol que sigui el model de banc predominant a la ciutat. Es vol, per tant, augmentar-ne el nombre, que, ara mateix, no arriba al 50% del total. S’ha escollit aquest model per “l’estètica, la resistència i, sobretot, per racionalitzar el manteniment”, explica Casamor. L’Ajuntament es gasta 12.500 euros mensuals a arreglar i netejar bancs.
Segons l’Ajuntament, es té en compte l’opinió de les associacions de veïns a l’hora de decidir si a una plaça o carrer s’instal·len bancs o cadires individuals. “Hi ha zones de la ciutat on els veïns les prefereixen individuals per evitar que hi hagi gent que s’hi estiri o hi dormi”, assegura Casamor.
