La declaració d'aquest testimoni, una persona no identificada que, al seu torn, n'acusa una altra, també anònima, d'haver llençat el test no es pot considerar una prova. Amb aquest argument, la Fiscalia de Barcelona ha decidit arxivar la causa i donar el cas per tancat. En un escrit fet públic aquest matí, afirma que no és pertinent realitzar una nova investigació dels fets ni tampoc tornar a valorar les proves ja practicades. Segons la fiscalia, revisar el cas només seria possible si es coneguessin fets o elements de prova nous, que no fossin coneguts aleshores ni per les parts ni pel tribunal i que, de manera evident -indubtablement, diu-, demostressin la innocència de l'acusat. La fiscal en cap de Barcelona. a més, apunta que la tesi del test ja va ser desestimada tant per l'Audiència de Barcelona com pel Tribunal Suprem. En aquest sentit, remarca que el recurs de revisió és una mesura excepcional i que no es pot convertir en una tercera instància per qüestionar sentències ja fermes.
La resolució de la Fiscalia Provincial de Barcelona arriba només sis dies després que el primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, anunciés que havia fet arribar al ministeri públic el documental ‘Ciutat morta’ perquè en prengués nota i actués si ho considerava oportú. L’escrit municipal deixava clar que el film “apunta, entre altres, a una autoria concreta i diferent a la que fins la data coneixia l’Ajuntament” i és per això que sol·licitava “esclarir aquests fets nous”.
La resposta, però, no deixa espai per al dubte. Ana Maria Magaldi, que és qui la signa, recorda que la Secció 8a de l’Audiència ja va dictar una sentència condemnatòria i, posteriorment, el Tribunal Suprem va estimar els motius al·legats per la fiscalia i va desestimar els recursos interposats per les defenses. Ara, afegeix, “es pretén fer aparèixer com a fet nou l’existència d’un testimoni anònim”, el qual aporta una dada que ja era coneguda pels lletrats de les acusacions des de 2011: que hi havia versions que apuntaven que el llançament d’un test havia causat les greus ferides a un guàrdia urbà. Aquesta tesi, segons Magaldi, “va ser motivadament desestimada” aleshores.
La fiscalia també apel·la a l’article 954.4 de la Llei d’enjudiciament criminal, en què es parla de la possibilitat de revisar sentències fermes “quan després de la sentència sobrevingui el coneixement de fets nous o de nous elements de prova de tal naturalesa que evidenciïn la innocència de l’acusat”. En aquest sentit, entén que “no és pertinent realitzar ara una nova investigació dels fets que en el present cas ja van ser objecte de la instrucció, ni tampoc (…) tornar a valorar la prova practicada amb totes les garanties processals, en l’acte de judici oral”. Així mateix, “no pot ser considerat com a fet o element de prova l’atribució a un suposat testimoni no identificat de la declaració que un dels fets objecte d’enjudiciament en el cas va succeir de manera diversa”.
