En el cas de Driss Oukabir, la seva defensa va sol·licitar la llibertat condicional en considerar que Oukabir va llogar la furgoneta en què Younes Abouyaqoub va causar l’atropellament a la Rambla pensant-se que era per fer una mudança. Sobre això, el jutge Fernando Andreu es referma en la idea que Oukabir va actuar com a cooperador necessari per cometre els atemptats i li retreu que, en la declaració judicial, no va explicar ni donar cap detall del lloc ni del pis on s’havia de fer el trasllat.
A més, el magistrat argumenta que “existeixen dades objectives” per considerar que Driss Oukabir “era plenament conscient de la radicalització gihadista” del seu germà petit, Moussa Oukabir, un dels abatuts a Cambrils. Diu que, en la declaració a l’Audiència Nacional, va reconèixer que el seu germà havia incrementat les seves oracions, li recriminava que no anés sol amb els musulmans i que pretenia ocultar la seva radicalització a possibles investigadors policials. També va declarar davant el jutge que Moussa Oukabir li havia comentat que els musulmans “havien de fer el gihad, el gihad que implica la guerra”.
Sobre Mohamed Houli Chemalal, el jutge Andreu remarca que va reconèixer bona part dels fets, com ara la integració en el grup terrorista, i que va assegurar que l’objectiu era preparar artefactes explosius.
Se’ls podria condemnar a la pena de presó permanent revisable
Per tot plegat, el jutge Fernando Andreu els atribueix a cadascun 16 delictes d’assassinat terrorista, més de 100 delictes de lesions de caràcter terrorista, delicte d’estrall, de tinença i dipòsit d’explosius i un delicte de pertinença o integració a una organització terrorista. En aquest sentit, Andreu alerta que si finalment es pot provar l’autoria, se’ls podria condemnar a la pena de presó permanent revisable, que remarca que és “la màxima que preveu el nostre ordenament jurídic penal”.
