Els líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han estat condemnats a nou anys de presó i nou d’inhabilitació pel Tribunal Suprem. La sentència del procés els condemna per un delicte de sedició. Sànchez i Cuixart eren els líders de l’ANC i Òmnium Cultural el 20 de setembre, quan es van produir les entrades i registres de la Guàrdia Civil en diverses conselleries de la Generalitat pels preparatius del referèndum de l’1 d’octubre. Tots dos van participar en les mobilitzacions del 20-S a Barcelona i la sentència condemnatòria contra tots dos es fonamenta, sobretot, en aquestes protestes.
El seu paper en el 20-S
La sentència determina que malgrat la manifestació a la seu de les conselleries va ser espontània, de seguida les entitats sobiranistes van agafar les regnes de la concentració que volia impedir el compliment d’una ordre judicial. D’entrada, apunta que ANC i Òmnium “van convocar a la població a través de Twitter” i destaquen que van emplaçar a la ciutadania a “defensar les institucions catalanes, exigien que la Guàrdia Civil posés en llibertat les persones detingudes i demanaven als catalans que es mobilitzessin” i afirmaven que els cossos de seguretat “havien declarat la guerra a tots els qui volien votar”. A més, segons el tribunal, “la mobilització va impedir que la Guàrdia Civil introduís als detinguts a la conselleria durant l’escorcoll i que s’atengués plenament la ordre judicial amb normalitat”. També posa de relleu que vuit vehicles policials van patir destrosses de consideració i que la lletrada de l’administració de justícia va haver d’abandonar el lloc dels fets infiltrada entre els espectadors que sortien del teatre després d’accedir-hi mitjançant a través del terrat.
El lideratge de Jordi Sànchez
El Tribunal Suprem fixa que tant Cuixart com Sànchez van participar del procés de sedició des de l’inici, participant en “les diferents fulles de ruta”, “mitjançant la seva capacitat de lideratge i el contacte estret amb els polítics nacionalistes”. En el cas de Sànchez, diu que “la seva actitud durant el desenvolupament de la manifestació a les conselleries va ser coherent amb la seva estratègia sediciosa, dificultant i bloquejant l’actuació judicial”. L’escrit també remarca que Sànchez va rebutjar una eventual desconvocatòria i es va mostrar reticent a ampliar el passadís i el perímetre de seguretat a l’edifici. I indica que va fer servir un to incendiari quan proclamava “ens han declarat la guerra”.
La voluntat de reincidir de Cuixart
La sentència del procés descriu que Jordi Cuixart va passar de fer crides legítimes a la mobilització a empènyer a la ciutadania a “la resistència activa i a l’oposició per vies de fet al compliment de les resolucions judicials”. L’escrit també afirma que el discurs de defensa dels drets fonamentals que fa Cuixart no està per damunt de la interpretació del Tribunal Constitucional i s’ha de sotmetre a ella. Si no fos així i aquesta actitud fos admesa i generalitzada, suposaria el suïcidi de l’estat de dret, la seva autodestrucció”. Sobre el seu paper en el referèndum, assegura que va contribuir a la convocatòria d’un alçament tumultuós i no una manifestació o un acte massiu de protesta ciutadana. A més, la sentència remarca que el mateix Cuixart no amaga la seva voluntat de persistir en la seva actitud i destaca que el líder d’Òmnim expressa que “ho tornarem a fer”.
