Jordi Pujol i Marta Ferrusola han arribat a la Ciutat de la Justícia poc abans de dos quarts de 10 del matí. Ho han fet envoltats d'un eixam de càmeres i mentre algunes persones els escridassaven. Un cop davant la jutgessa, Pujol ha assegurat que els diners no provenien de l'erari públic ni de la corrupció i ha reiterat, com ja va dir, que són una herència del seu pare. En aquest sentit, s'ha referit a un manuscrit en què, suposadament, el seu pare deixava clara la voluntat de llegar els diners a Marta Ferrusola i als fills del matrimoni. Segons fonts pròximes al cas, però, Pujol no ha aportat aquest manuscrit com tampoc extractes bancaris que justifiquin l'increment de la seva fortuna a l'estranger. L'expresident diu que va delegar-ne la gestió a una persona de confiança, però que ja ha mort. Aquesta persona és, segons Pujol, la que va fer diverses inversions i va aconseguir multiplicar el capital. A les portes dels jutjats, només Manos Limpias, que exerceix d'acusació popular, ha atès els mitjans. Consideren que la declaració de Pujol és insuficient. MIGUEL BERNAD, secretari general de Manos Limpias "No ha dado ningún tipo de explicaciones y únicamente echando la culpa al gestor. // Si no podía aportar más podía haber traído perfectamente todos los movimientos de todas las cuentas bancarias y demostrarnos cuáles habían sido los ingresos, en qué fecha, cuáles habían sido las decudcciones, etc." Al costat de l'expresident, que només ha respost les preguntes de la fiscalia i de la jutgessa, avui també estaven citats Marta Ferrusola i tres dels seus fills. Ferrusola s'ha acollit al dret a no declarar, mentre que els seus tres fills han avalat la versió de Jordi Pujol. Tots cinc han comparegut al jutjat imputats per dos presumptes delictes: un contra la Hisenda púbilca i un altre de blanqueig de capital.
Pujol, la seva dona i tres fills de la parella, Mireia, Pere i Marta Pujol, han anat a declarar davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagón, que els investiga després de la confessió de l’expresident l’estiu passat. Pujol va emetre un comunicat per explicar que durant 30 anys va tenir els diners d’una herència del seu pare a l’estranger sense regularitzar.
Tant ell com la seva dona han arribat a la Ciutat de la Justícia en cotxe i han entrat a l’edifici a peu, per l’accés de la Gran Via de les Corts Catalanes, enmig d’un dispositiu policial i amb escridassades de fons en contra de la família. En entrar al recinte judicial, ni els advocats dels Pujol, Cristóbal Martell i Albert Carrillo, ni el matrimoni han volgut fer declaracions. Tampoc en sortir-ne, després de respondre durant aproximadament dues hores només les preguntes de la jutessa i, segons diverses fonts, de la fiscalia.
La magistrada que porta el cas ha citat l’expresident perquè veu “sospitós” que els fons investigats provinguin d’una herència sobre la qual la família no ha aportat cap documentació. Jordi Pujol s’ha mantingut en la línia de la confessió i ha defensat que la fortuna provenia d’una herència del seu pare, que tenia el seu origen en els guanys obtinguts en la compravenda de dòlars durant els anys 50 i 60. Marta Ferrusola s’ha acollit al dret a no declarar, mentre que els seus tres fills han avalat la versió de Jordi Pujol.
Els Pujol-Ferrusola estan imputats per dos presumptes delictes contra la Hisenda pública i el blanqueig de capital.
“És un dia molt trist per a Catalunya”
A les portes de la Ciutat de la Justícia, el secretari general del sindicat Manos Limpias, Miguel Bernad, ha dit que avui és un “dia molt trist per a Catalunya”. Bernad ha assegurat que, com a acusació particular, no descarten demanar la retirada del passaport de la família Pujol-Ferrusola, i la congelació dels comptes bancaris.
Després de la confessió de l’expresident de la Generalitat, Pujol va deixar la presidència de la fundació de CDC, va renunciar al sou i a l’oficina d’expresident. Pujol va comparèixer a la comissió d’afers institucionals del Parlament al setembre i va dir que mai no havia estat un “polític corrupte”. Llavors ja va defensar la tesi que els diners que havia obtingut de l’herència del seu pare no havien sortit del tresor públic i que no tenien cap origen “il·lícit”.
