Joan Catafal va créixer en un ambient rural a Granollers, fins que el 1968 va arribar a la Trinitat Nova. Un any després, es va traslladar a la Prosperitat, quan encara no era coneguda per aquest nom. “Treballàvem amb un grup de gent al Centre de Vida Comunitària de la Trinitat Nova, en els inicis de l’associació veïnal de 9 Barris. Llegint el pla parcial del sector Vallbona-Torre Baró-Trinitat vam descobrir que a la nostra zona l’anomenaven Prosperitat. I vam decidir crear una associació de veïns per defensar-ne els interessos”, recorda Joan Catafal.
Per qüestions legals van haver de triar una junta directiva. “No ens crèiem això dels càrrecs, volíem fer feina. Així que vam agafar una capsa de llumins i vam deixar-ne només un amb cap. Em va tocar. L’atzar va fer que fos el primer president de l’AV Prosperitat”.
Les primeres lluites
Es troben amb un barri densament edificat i de carrers estrets, on hi falten tots els equipaments bàsics. L’AV Prosperitat va debutar amb dues lluites històriques: la de la zona verda, que reivindicava aturar l’edificació i fer-hi verd al camp de futbol de la Bloc; i la que reivindicava semàfors. “Són les que em creen més satisfacció perquè la participació és brutal. La gent entén molt bé que és un barri que necessita de tot i que no ens regalaran res si no pressionem. A més, ens serveix per donar a conèixer l’associació veïnal i els límits del barri, perquè molta gent desconeixia què era això de la Prosperitat”.
Des de llavors, el barri ha guanyat equipament i qualitat gràcies, diu, a la unió del barri. “El barri ha canviat molt a base de lluites. Ara, deu-n’hi-do el que tenim però encara falten coses, com equipaments de qualitat, com els que han de fer a la Ideal Plàstica Flor”, assenyala. També el futur incert de l’hort-jardí Date una Huerta. A més dels equipaments, considera que un dels grans reptes és l’accés dels joves a l’habitatge. “A la Prosperitat és més car que a alguns barris del voltants i els nostres joves no s’hi poden quedar“.
Darrere de cada pam de verd, de cada equipament, hi ha una lluita, de les quals solem dir que triguen 20 anys en aconseguir-se ”
Defensa del patrimoni arquitectònic i del verd
Un altre és la preservació de les cases antigues que encara no han desaparegut. Catafal, amb el seu col·laborador fidel, Alberto Sanagustín, n’ha fet un catàleg exhaustiu i va investigar-hi des de la Comissió del Centenari de la Prosperitat. Una celebració que es va plasmar en activitats, exposicions i també en l’edició de diversos llibres sobre la història del barri, com ara sobre la vaga de la Harry Walker. És conscient que no es pot protegir tot, però defensa la importància d’aquestes cases. “Ens expliquen l’origen del barri, que va ser el de la casa amb l’hortet”, apunta.
Aquesta defensa del patrimoni centra ara bona part dels seus esforços. També el verd del barri, que, novament amb Sanagustín, han inventariat carrer a carrer. “Els carrers són molt estrets i pot donar la sensació que la presencia d’arbres és poca, però tenim gairebé cent espècies d’arbres localitzades“. Fa rutes pel barri tant històriques com sobre l’arbrat per donar-les a conèixer.
A la Prosperitat tot pot semblar aturat, però si sorgeix un problema i algú toca la trompeta, la gent surt i fa pinya”
“A la Prosperitat, la festa i la lluita van juntes”
Joan Catafal també treu pit de “la gran festa major del barri” organitzada des de la base, amb pocs recursos i molta imaginació” i la defensa de l’esperit festiu i lluitador del barri. “Les dues coses vanjuntes. Festa vol dir sortir al carrer, trobar-se amb la gent, fer convivència, fer coses junts i lluitar”. Però sobretot es mostra orgullós del canvi generacional que hi ha hagut a l’Associació Veïnal de la Prosperitat. “Fa un parell d’anys el més jove de la junta tenia 50 anys, ara els té el més veterà”, assegura.
