A la dècada dels 60, la plaça Verda de la Prosperitat actual era un camp de futbol anomenat Bloc. Els vestidors estaven situats a la segona masia de Can Dragó, una antiga torre d’estiueig per a la gent benestant de Sant Andreu. A finals dels 60, però, el camp va desaparèixer i es va enderrocar la masia per obrir l’avinguda de Rio de Janeiro. Les edificacions van començar a proliferar al barri, i aviat van amenaçar aquest espai. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Els veïns de seguida alarmats es van fer seu el solar que restava i van declarar que allò era la zona verda de la Prosperitat.” L'indret va esdevenir un dels símbols de les reivindicacions veïnals del barri. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Van plantar tres pins en el centre de la plaça i la van fer servir doncs per actes socials, jocs infantils, etc. Inclús com a seu, o centre, de reivindicacions com una que hi va haver-hi de molt coneguda dels semàfors perquè aquí en el carrer del Vinyar hi va haver algun incident mortal.” Finalment, l’Ajuntament va construir una plaça al solar. Als anys 90, però, les obres de construcció d’un aparcament soterrani va fer desaparèixer els tres pins. Aquests estan encara presents en el rètol d’un dels comerços de la plaça. Un altre bar proper també recorda el nom amb el qual es coneix popularment l’espai: la zona verda.

L’actual plaça Verda de la Prosperitat és un símbol de les lluites veïnals dels anys 70 a la zona. Els veïns van fer seu aquest espai i el van protegir com a zona verda, enmig de diverses edificacions que es van construir per tot el barri. El solar es va convertir en la seu de moltes de les protestes de la Prosperitat i també en un espai per celebrar actes socials.

Aquesta plaça antigament era un camp de futbol anomenat Bloc per la proximitat del terreny amb la Casa Bloc del passeig de Torres i Bages (Sant Andreu). A la dècada dels 60 cada diumenge s’hi celebraven partits de futbol. En aquest mateix terreny hi havia situada també una masia, la segona masia de Can Dragó. Aquesta, de fet, era una torre d’estiueig de la gent benestant de Sant Andreu. En els baixos hi havien instal·lats els vestidors del camp de futbol.

A finals dels anys 60, coincidint amb l’època de l’especulació urbanística a la zona, el camp de futbol es va desmantellar i la segona masia de Can Dragó va ser enderrocada per obrir l’avinguda de Rio de Janeiro. El terreny estava declarat com a zona verda però el solar va ser envaït ràpidament per tot un seguit d’edificis que seguien la línia del carrer de Formentera. Va ser llavors quan els veïns van fer seu el solar que encara restava sense edificar i van declarar que allò era la “zona verda” de la Prosperitat. Van plantar tres pins al centre de la plaça i van fer servir l’espai per celebrar actes socials i reivindicatius al llarg de la dècada dels 70. L’espai es va convertir en l’escenari de sonades reivindicacions de la Prosperitat com la lluita dels semàfors, unes protestes que reclamaven la instal·lació de semàfors al barri, i que van començar arran dels accidents hi havia al carrer de Vinyar.

Les reclamacions veïnals van obligar l’Ajuntament a construir per fi una plaça en aquest solar. Tot i que la plaça va ser més dura que verda, en aquell moment es van respectar els tres pins plantats al centre. Als anys 90, però, amb les obres de l’aparcament soterrani es va haver d’aixecar la plaça i els pins van desaparèixer. Com a record d’aquelles lluites trobem avui dia dos bars a la plaça que van ser batejats Los Tres Pinos i Zona Verde.  L’única placa de nomenclàtor situada al solar la identifica actualment com a plaça Verda de la Prosperitat.