La plaça de Francesc Macià era el límit de la ciutat a principis del segle XX. D'aquí cap endavant només hi havia alguns masos i camps. Però llavors Barcelona havia d'acollir l'Exposició Internacional del 29 i l'alta burgesia va pensar que la família reial passaria aquí una bona temporada i que necessitava un lloc digne per allotjar-s'hi. Per això la família Güell va cedir uns terrenys on l'Ajuntament va construir el Palau Reial. Un gest, però, gens altruista. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "Aquesta cessió tenia una agenda amagada, diguéssim oculta, que es diu avui dia, que era la d'obrir la Diagonal i la sortida de la ciutat per aquesta banda i per tant, la revalorització de tots aquells terrenys que la família Güell i altres famílies de la ciutat disposaven en aquesta zona." Unir la ciutat amb el Palau Reial va ser el motiu de la construcció d'aquest tram de la Diagonal. Francesc Nebot va ser el responsable del projecte d'urbanització i el paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí va dissenyar-ne l'enjardinament. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "Va preveure una successió d'enjardinaments que fossin com paisatges concentrats i paisatges de Catalunya concentrats. És a dir, Rubió en aquesta part de dalt de la Diagonal, a la banda de muntanya, pensa en un seqüència de faixes enjardinades que tenien d'una banda uns bosquets, tots ells plantats d'espècies diferents, per exemple de pins, per exemple de xiprers, que s'alternaven amb unes placetes." Cada petit jardí i cada placeta tindria dimensions diferents. D'aquesta manera, Rubió volia trencar la monotonia d'un passeig massa llarg. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "És un disseny molt nou, és un disseny a la manera de les grans avingudes, de les grans ciutats, per exemple de París, com un exemple dels bulevards que s'havien dissenyat a finals del segle XIX allà. Però aquí a Barcelona no s'havia posat mai en pràctica i, per tant, és un disseny nou fins i tot avui en dia." El costat mar de l'avinguda, on Rubió ja va preveure que hi tocaria l'ombra quan la zona s'urbanitzés, el va deixar per als passejos a cavall i els carruatges, de manera que, per on ara passa el tramvia, fa un segle hi passaven els genets.
