L’autora de l’estudi és Elena Sintes, doctora en Sociologia. Sintes alerta de les conseqüències de l’extensió d’aquesta mesura a primària, una opció que està ja en fase pilot i que s’ha previst aplicar el curs vinent. Les conclusions de l’informe assenyalen que la jornada compacta de matí, instaurada en una vintena de centres barcelonins aquest curs, pot agreujar la segregació social del sistema educatiu, ja que només s’aplica a l’escola pública i és gairebé inexistent a la concertada.
A més, el text afirma que no hi ha evidències ni en la recerca ni en l’experiència d’altres comunitats autònomes que la jornada compacta millori el rendiment acadèmic, ni que serveixi per millorar l’organització quotidiana dels infants i adolescents ni el temps que passen en família.
L’informe cita Andalusia o Extremadura com a exemples de comunitats autònomes on s’ha aplicat la jornada contínua de forma exitosa perquè hi ha hagut consens entre totes les parts i la mesura ha anat acompanyada d’un projecte global en què s’integrava el temps lectiu i no lectiu.
En aquest sentit els experts apunten que cal desenvolupar polítiques de reorganització social del temps i donar servei de suport a la família i als infants i flexibilitzar el temps laboral.
Sobre la implementació de la jornada intensiva, els autors de l’informe consideren que l’aplicació ha estat precipitada i no suficientment avaluada.
Tot sembla indicar que la solució als problemes d’articulació dels temps educatius, familiars i laborals no passa per modificar els horaris dels infants i adolescents unilateralment, sinó que la peça clau que desencaixa el trencaclosques és el temps dels adults.
