La Marina és professora de l'escola Sadako, un centre amb una llarga trajectòria com a escola avançada. Aquest matí ha estat la responsable d'impartir un taller per explicar a la resta de professors algunes dinàmiques de treball, com el joc de rol que pot servir per prendre decisions tant entre professors com entre alumnes. Mètodes com aquests són els que utilitzen algunes escoles de Catalunya, que s'han autoanomenat 'avançades', i que impulsen el projecte Escola Nova 21. EDUARD VALLORY, director Escola Nova 21 "La inclusió, la no-discriminació i la precisió de la diversitat, per exemple, s'adquiereixen vivint-les, no des d'on power point." Fugen del model educatiu clàssic basat en les assignatuers i els llibres i aposten per un nou mètode pedagògic en què l'alumne marqui el ritme de treball. OLGA LÓPEZ, cap d'estudis Institut del Teatre "Nosaltres ja fa temps que treballem per projectes trimestralment. L'únic inconvenient que crec que hi ha és el marc legal." MAITE ROCA, directora escola TABER "Després de tota aquesta època de crisi i retallades la veritat és que ho vivim com un impuls." A Barcelona ja s'han adherit a aquest projecte 12 centres educatius, entre ells, l'escola Els Encants o l'institut Quatre Cantons. Des de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes valoren positivament aquesta iniciativa, però també remarquen que primer cal acabar amb les retallades i fer més formació als professors. MONTSE CONEJO, presidenta de la FAPAC "El que no pot ser és que en una escola d'aquestes que li diuen d'innovador, el que no pot ser és que els professors cada any siguin diferents." EscolaNova 21 pretén estendre el model a unes 200 escoles. Les acompanyaran durant tres anys per convertir-les en centres innovadors i avançats.
El programa, que té finançament públic, vol adaptar-se al segle XXI emprant noves vies d’aprenentatge basades en la cooperació i la interacció entre alumnes, professors i família. Els impulsors del projecte volen que sigui l’alumne qui marqui el ritme de treball a l’escola, sense haver de seguir unes pautes estrictes d’ensenyament com es fa als centres educatius “tradicionals”.
A Barcelona només hi ha dotze escoles no directives, és a dir, que segueixen la proposta d’Escola Nova 21. D’aquestes només n’hi ha sis de públiques, com, per exemple, l’Escola Univers o la dels Encants. A causa de la gran demanda en la preinscripció escolar d’enguany, més de 300 alumnes s’han quedat sense plaça en aquests centres. Per això les famílies reclamen a l’administració més escoles d’aquest tipus.
La proposta també desperta gran interès per part del món educatiu, ja que la presentació d’aquest dissabte ha rebut 1.200 sol·licituds d’assistència, superant amb escreix l’aforament màxim de la sala, de 450 places. Per acollir tot el volum d’interessats, la jornada també es farà a Tarragona, Girona i Lleida. I a Barcelona es repetirà en les properes setmanes.
Durant la presentació d’Escola Nova 21 s’han analitzat les 26 escoles que ja treballen sota aquest projecte educatiu. També s’han fet cinc tallers amb dinàmiques participatives que han ajudat els participants a entendre què és una escola no directiva, i a encarar un procés de canvi al seu centre. Aquesta jornada arriba després d’un debat intens que s’ha obert als claustres i les AMPA sobre la possibilitat que els centres es comprometin amb aquest canvi de sistema.
Els propers tres anys serviran per engegar un procés de renovació a 200 centres educatius, 30 dels quals rebran assessorament directe dels membres d’Escola Nova 21. Un cop exhaurit aquest temps, el projecte desapareixerà. Segons el director del programa, Eduard Vallory, volen evitar que Escola Nova 21 es converteixi en una marca, ja que “cada escola ha de personalitzar el seu projecte educatiu i no ser un replicador de coses”. Per a Vallory, el projecte serveix per “fer un sacseig al model habitual d’ensenyament” .
Escola Nova 21 està impulsat pel Centre Unesco de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social la Caixa, però la FaPaC, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la fundació FemCAT hi també donen suport.
