Dos dies després de la vaga general del 14-N, va arribar la primera informació que una dona havia resultat ferida greument a l’ull esquerre un cop acabada la manifestació. Tres dies després es va confirmar que Ester Quintana havia perdut la visió de l’ull esquerre. Des de llavors, la família de la víctima assegura que un projectil disparat pels agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra n’ha estat la causa.
Si la versió de Quintana s’ha mantingut al llarg dels mesos, el discurs del Departament d’Interior i dels Mossos d’Esquadra s’ha anat confegint a base de declaracions, en alguns casos, contradictòries. El primer cop que el conseller d’Interior Felip Puig va donar explicacions sobre el cas, va assegurar que la policia catalana només va carregar a la via Laietana el vespre del 14-N. També va negar, posteriorment, que els Mossos utilitzessin cap tipus de projectil. 10 dies després va haver de corregir-se i va admetre que s’havien utilitzat salves. En tot cas, va afirmar que ni l’hora ni el lloc en què Ester Quintana va resultar ferida coincidien amb l’actuació policial.
Davant del jutge instructor, un sotsinspector i un escopeter del cos van situar la furgoneta de la unitat de la Brigada Mòbil Dragó 40 en un punt diferent del que indicaven els informes policials i els testimonis. Mesos després, Interior va apartar del servei públic un caporal i sis agents que no van comunicar que el vespre del 14-N es trobaven a la cruïlla de la Gran Via i el passeig de Gràcia, on era Ester Quintana. Aquests antiavalots van negar al jutjat que disparessin projectils, tot i que la conselleria ja havia admès l’ús de salves.
Paral·lelament al procés judicial, que encara es troba en període d’instrucció, el Parlament ha estudiat l’ús de les pilotes de goma i altres eines antiavalots. Tal com ja havia plantejat, el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, no ha esperat a la sentència per prendre mesures. Finalment, la cambra ha aprovat la retirada d’aquests projectils abans del 30 d’abril de 2014.
