La manifestació unitària contra el turisme massiu d’aquest dissabte és una resposta més d’una problemàtica que fa temps que s’arrossega. Hi ha consens a afirmar que els Jocs Olímpics del 92 van ser la cita que va obrir Barcelona al món i va propulsar un sector turístic aleshores molt més adormit. Any rere any la ciutat va anar rebent més i més visitants, i allò que es veia primer com un benefici va començar a crear també conflictes amb els veïns.

Esclat de les protestes a la Barceloneta

El 2014 tot va esclatar a la Barceloneta, on els veïns es van mobilitzar contra els pisos turístics i l’incivisme dels visitants que atapeïen el barri, sobretot a l’estiu. El govern de Xavier Trias va decretar una moratòria de llicències d’habitatges turístics i el 2015, ja el d’Ada Colau va deixar-ne de donar per a tot tipus d’allotjaments, també hotels. Més tard, i encara amb protestes al carrer, va arribar el PEUAT, el pla que només permet noves places turístiques a les zones menys saturades de Barcelona.

Torna el rècord de turistes després de la pandèmia

La pandèmia de la covid va donar un descans a la ciutat, però el turisme s’ha recuperat i n’han tornat els efectes negatius, com el col·lapse als busos per anar al Park Güell i l’augment del preu del lloguer, que ha assolit el màxim de 1.193 euros de mitjana. En un estiu que es preveu de rècord, la indignació veïnal creix i l’exemple en són les pintades que van aparèixer divendres al Guinardó, on s’ha d’obrir un hotel. Mentrestant, el govern socialista de Jaume Collboni admet ara que calen més mesures per posar ordre al sector.

L’alcalde vol fixar un topall en el nombre de creueristes i promet eliminar el 2028 tots els pisos turístics de Barcelona, uns 10.000. Entitats i veïns en recelen i insisteixen a atacar una assignatura pendent, la dels lloguers de temporada, que s’han incrementat des que va entrar en vigor la regulació de preus. Tot això a les portes de la Copa Amèrica de Vela, la gran cita esportiva de l’estiu que ha revifat el debat sobre el model turístic i econòmic, i que també provoca rebuig social.