La presència de bandes juvenils violentes s'ha estabilitzat a Catalunya. Així ho asseguren els Mossos d'Esquadra. I això es deu, entre d'altres, a que s'ha frenat l'arribada de nous immigrants. Però no és l'únic canvi que hi ha hagut darrerament. La policia insisteix que ja no es pot parlar només de bandes llatines, perquè cada cop aquests grups són més heterogenis. A dins, hi ha membres de 40 nacionalitats diferents. Inclosa l'espanyola. Els especialistes calculen que a hores d'ara hi ha uns 3.500 joves dintre d'aquests col·lectius. Un fenòmen que, segons ells, els preocupa però no els alarma. Sobretot, per la feina feta en els darrers anys. Només l'any passat, les bandes juvenils van cometre 1.550 infraccions penals. És un gairebé un 20% més que al 2009. Ara bé, molts no tenen res a veure amb baralles entre grups rivals si no que són, per exemple, infraccions de trànsit. LLUÍS PARADELL, cap de la Unitat de Prevenció i Control de Bandes "No són gent que utilitzarà les armes per resoldre els seus conflictes..." "El nombre de baralles és infim en comparació amb els de qualsevol altre zona d'oci..." El perfil majoritari d'aquests joves és el d'un noi d'entre 13 i 24 anys. Sovint entren a les bandes per suplir la falta d'atenció dels pares o perquè tenen problemes d'integració. Per això, des de les entitats que treballen amb aquests col·lectius demanen que s'enfoqui el problema des d'un altre punt de vista. JAVIER BONOMI, president de Fedelatina "El 90% d'aquests joves no són deliqüents..." Segons els càlculs de la policia, a Catalunya hi ha una dotzena de bandes juvenils actives. Molts d'aquests grups pateixen escisions internes i això desemboca en enfrontaments entre uns i altres.
Segons han informat els Mossos, la unitat especialitzada en bandes juvenils violentes estarà formada per una trentena d’agents i dirigida per l’inspector Lluís Paradell. Tindrà la tasca de coordinar la feina dels equips que treballen a les diferents regions policials i establir les mateixes directius per augmentar l’eficiència policial en la lluita contra aquest tipus de grups. L’objectiu és prevenir i controlar l’aparició de bandes i també intervenir quan es produeixin fets violents.
No només de l’Amèrica Llatina
Segons les dades policials, a Catalunya la xifra de membres de bandes juvenils violentes s’estima en unes 3.500 persones, d’edats compreses entre els 12 i 25 anys. Tot i que inicialment la majoria d’ells eren originaris de l’Amèrica del Sud, ara representen unes 40 nacionalitats diferents (inclosa l’espanyola). També l’estrat social és divers i, dins d’aquests grups, es troben joves de tots els escalafons socials. Segons la policia, una de les raons per ingressar en una banda és “la falta d’atenció per part dels adults i en la insatisfacció de necessitats afectives o per la manca de models de referència”.
Els integrants de bandes a Catalunya es reparteixen entre una dotzena de grups. N’hi ha que fa cert temps que hi són i que ja han experimentat canvis i han participat, encara que tímidament, en algun procés alternatiu a la violència com els Latin Kings o els Ñetas. D’altres són grups nous (com els Black Panthers i altres bandes dominicanes) que volen deixar constància que existeixen i també hi ha nuclis que s’identifiquen com a membres d’extensions de les Maras (Mara Salvatrucha i Barrio 18).
Ús habitual de la violència
Els Mossos d’Esquadra informen que les bandes juvenils violentes tenen un seguit de característiques comunes com una organització piramidal, l’exigència d’una quota periòdica als membres, un règim disciplinari que implica càstigs, l’ús d’Internet per comunicar-se i la utilització de la violència que deriva en la comissió de delictes de forma habitual.
Segons dades policials, l’any passat es van registrar un total de 1.550 infraccions penals i administratives comeses per membres de bandes, un 19, 8% més que el 2009. Els principals incidents amb què es relacionen són enfrontaments entre bandes, amenaces i coaccions per ingressar en el grup, agressions als qui volen deixar la banda, comissió de delictes proposades com a proves pels líders o càstigs a membres del col·lectiu mateix. Els joves també cometen delictes per aconseguir els diners que se’ls exigeixen per ingressar al grup.
