Dia internacional contra el “bullying”: les claus per detectar i prevenir l’assetjament a l’escola

Aquest dilluns 2 de maig se celebra el Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar i les entitats que lluiten contra aquesta xacra social reclamen que s’hi pari molta més atenció des de tots els àmbits: l’Administració, l’escola i la família. La presidenta de l’associació No al Acoso Escolar (NACE), Carmen Cabestany, ha explicat a betevé quin és l’abast de l’assetjament a Catalunya, com es pot prevenir i les claus per detectar-lo a temps.

En primer lloc, Cabestany critica que les xifres i estadístiques actuals no reflecteixen la magnitud del “bullying” a casa nostra. “M’agradaria tenir dades recents i fiables, però no és així. El problema és greu: hi ha molt silenci. O ens posem les piles o hi haurà molt de dolor“, avisa. I per posar-se les piles entén, per exemple, que se centrin esforços en la prevenció. NACE ha elaborat un decàleg per erradicar la xacra:

1. Visibilitzar l’assetjament escolar.
2. Que es reconegui l’existència de la problemàtica als centres educatius.
3. Incorporar l’educació emocional des que els infants són ben petits.
4. Obligar totes les escoles a tenir un pla de prevenció efectiu contra el “bullying”.
5. Conscienciar i formar el professorat sobre la qüestió.
6. Informar les famílies perquè siguin capaces de detectar un possible cas de maltractament.
7. Davant d’un possible cas, aplicar el protocol “amb rigor i transparència” i amb l’ajut d’agents externs al centre educatiu.
8. Promoure campanyes de sensibilització contra l’assetjament escolar.
9. Implicar tots els agents socials en la lluita contra el “bullying”.
10. Fomentar la transparència per conèixer les xifres reals d’aquesta xacra a Espanya.

Com se sap que un infant està sent assetjat a l’escola?

A l’hora de detectar un possible cas d’assetjament escolar, Carmen Cabestany es remet a la regla de les tres C. La primera, c de canvis. “Hi ha canvis en el caràcter, en la son, en l’alimentació…“, concreta la presidenta de NACE. La segona, c de cos: “El cos de la víctima es corba i es fa petit, amb la mirada trista i el cap dirigit al terra“, descriu. I per últim, c de campanes, perquè l’infant no vol anar a l’escola.