El funcionament d’aquestes línies de vidents consistia a intentar treure informació, durant les converses entre usuaris i teleoperadors, que afectés a terceres persones amb les quals el client tingués una relació dolenta. En molts casos, les víctimes havien encarregat que es realitzés algun tipus de treball de màgia negra contra ells.
Al cap d’un temps, els teleoperadors tornaven a contactar amb els usuaris per via telefònica i els informaven de l’existència d’una gravació que provava la suposada il·legalitat que havien comès, i els perjudicis que els podia suposar si sortia a la llum. Amb aquest pretext, els arrestats sol·licitaven el pagament d’una determinada quantitat econòmica a canvi de destruir les gravacions.
Els ingressos que obtenien com a teleoperadors de línies del tarot eren mínims, al voltant de 300 euros, per la qual cosa la principal activitat era, en realitat, l’extorsió posterior dels clients. El grup desarticulat, cinc dones i un home, tots ells de nacionalitat espanyola, tenia una estructura sòlida a Barcelona.
