El municipi de Barcelona va arribar a superar els 1,9 milions d’habitants a principis dels anys 80 del segle passat, es va quedar per sota dels 1,5 milions durant aquella dècada i la següent (en què part de la població es va escampar per la resta de l’àrea metropolitana) i s’ha estabilitzat al voltant dels 1,6 milions després de l’arribada de la nova immigració estrangera durant la primera dècada d’aquest segle. Durant els darrers 25 anys, han perdut població els districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris, les Corts i, en certa mesura, Gràcia; el creixement s’ha recuperat a partir de l’any 2000 a l’Eixample, Sants-Montjuïc, Sarrià – Sant Gervasi i Sant Andreu; Ciutat Vella va viure un sobtat creixement entre 2002 i 2007, però des de llavors perd població; en canvi, a Sant Martí, aquest creixement es manté fort i constant des de 2002, gràcies als nous desenvolupaments urbanístics.
Com en qualsevol societat demogràficament madura, la piràmide d’edat de la població barcelonina té forma de ceba. El grup d’edat més nombrós és el comprès entre els 30 i els 44 anys. Els més grans de 65 ja superen en nombre als menors de 25. El 52,7 % dels barcelonins són dones, perquè els homes només predominen entre les franges més joves de la població (0-24 anys). Entre la gent gran, hi ha un 50 % més de dones que d’homes. El nombre de persones de més de 100 anys és de 702.
El 52 % dels barcelonins han nascut a la ciutat, el 7,5 % a la resta de Catalunya i el 18 % a la resta d’Espanya. El 22,5 % restant correspon als nascuts a l’estranger, un col·lectiu que des del 2008 supera els que van néixer a la resta de l’estat. Tanmateix, si considerem el municipi on han nascut els barcelonins, veiem que el més nombrós després de la mateixa ciutat és Madrid (13.505 persones), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (9.284), Badalona (8.530), Saragossa (5.959), Lleida (4.973) i València (4.637).
Pel que fa al nivell de formació assolit pels ciutadans de Barcelona, la taxa d’estudis superiors (universitaris o de formació professional) segueix creixent any rere any des del segle passat. La fita d’enguany és que per primer cop ha arribat al 30 %, una proporció que és encara una mica superior en el cas de les dones (30,7 %).
Per últim, cal dir que l’envelliment lent però constant de la població barcelonina, com totes les dades demogràfiques que posa en relleu la lectura del Padró Municipal, va per barris. Així, trobem una diferència de quasi 12 anys entre la mitjana d’edat del barri més envellit (Montbau) i el que ho està menys (Torre Baró).
