(ACN/Redacció) L’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) va registrar el 2023 un total de 302 incidències LGTBI-fòbiques a Catalunya, xifra que suposa un augment del 27,4 % respecte a l’any 2022 (237) i del 6,3 % respecte a l’any 2021 (284). Segons dades fetes públiques aquest dimarts per l’entitat, el col·lectiu d’homes gais és el que va patir més incidències, un total de 119, seguit del col·lectiu trans i, especialment, les dones trans, que van registrar 41 incidències.
De nou, Barcelona és la província que acumula més fets, el 77,5 % del total. El portaveu de l’OCH, Eugeni Rodríguez, ha lamentat que es tracta d’unes dades “preocupants” i ha criticat “el discurs d’odi de l’extrema dreta”, així com la “manca de voluntat política” per revertir la situació.
Més enllà de la província de Barcelona, les dades de l’OCH assenyalen que les províncies de Girona i Tarragona (3,6 %) han mantingut les dades de registre d’incidències de l’any anterior, mentre que Lleida n’ha registrat un 0,3 % del total. L’11,9 % restant correspon a incidències comeses de forma no presencial.
La majoria d’incidències passen a la via pública
La ciutat de Barcelona és on es van registrar més de la meitat de les incidències, un total de 160. Els districtes en els quals es van registrar més fets van ser Sant Martí, Sants-Montjuïc i l’Eixample.
Quant als àmbits on van tenir lloc les incidències, la majoria es van registrar a la via pública (24,7 %), seguida de l’espai d’oci nocturn (16,2 %), àmbit del qual hi ha hagut un increment molt significatiu pels dispositius que l’entitat té habilitats en espais d’oci i festivals als districtes de Barcelona mencionats. En tercer lloc, el transport públic (7,6 %) seguit d’internet i les xarxes socials (7,3 %).
Les agressions verbals, els casos més denunciats
Finalment, les agressions verbals són el tipus de discriminació més registrat (24,8 %), seguides de les mostres d’odi i exaltació amb molt poca diferència (24,5 %). En tercer lloc, les agressions físiques (23,5 %).
Amb tot, el portaveu de l’OCH ha demanat “més recursos” al govern de la Generalitat de Catalunya per poder fer front a la situació, així com “més coordinació” entre les entitats implicades.
