Barcelona recordarà 12 víctimes de les deportacions del règim nazi a la nostra ciutat, amb la instal·lació de 12 “stolpersteine”, les anomenades llambordes de la memòria, com a homenatge a 10 barcelonins i dues barcelonines. Cada llamborda porta el nom de la persona, la data de naixement, d’exili, de deportació i indica si hi va morir o si va sobreviure.
Durant el mes de maig els estudiants de nou instituts de secundària i batxillerat col·locaran les llambordes en els llocs que s’ha pogut documentar que van viure. Es farà en presència de familiars o amics de les víctimes, com a culminació de la segona edició del programa memorial Stolpersteine, coordinat des de la Regidoria de Memòria Democràtica amb els amicals de Mauthausen i altres camps, i de Ravensbrück.
10 homes i dues dones
Abans els alumnes han estudiat les biografies de les persones homenatjades, amb les amicals i els familiars dels deportats. A més, analitzen els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme. En aquesta segona edició hi haurà 10 homes i dues dones, la majoria militants d’esquerres, que van formar part de la resistència i van ser detinguts a França pels nazis.
La primera llamborda ha estat aquest divendres per a Eliseu Villaba (1905-1977), al carrer de Ferlandina, 65 davant la seva filla. Militant d’ERC, va passar per diversos camps francesos, abans de ser deportat a Mauthausen i a Gusen. Finalment va ser alliberat i va tornar a Barcelona. Va morir en un accident de cotxe el 1977. “Va ser un supervivent i un dels fundadors de l’Amical. Ara queda l’emprenta de la seva lluita per la llibertat”, afirma Juan Manuel Calvo Gascón, president Amical Mauthausen.
Aquesta llamborda l’ha posat l’Institut Infanta Isabel d’Aragó que a més posarà la de:
- Secundina Barceló (1910-?) al carrer de Roger de Llúria, 21. Alliberada a Ravensbrück.
L’Institut Teresa Pàmies instal·larà les llambordes de:
- Josep Miret (1907-1944) al carrer d’Aribau, 68. Va passar per Mauthausen i va morir a Floridsdorf.
- Max Stammreich (1935-1944) al carrer del Dr. Bové, 6. Jueu, va passar per Saint Cyprien, Stalag VIII-C, Mauthausen, Gusen i va morir al castell de Hartheim.
L’Institut Icària instal·larà les llambordes de:
- Mariano Rizo (1919-1997) al carrer d’Escòcia, 6. Deportat a Stalag VIII-C i D, Mauthausen i Gusen.
El CFA Montserrat Roig instal·larà les llambordes de:
- Carlos Grey (1913-1982) al carrer d’Atenes, 3. Va sobreviure a Mauthausen. És la primera persona afrodescendent espanyola amb una llamborda.
L’Institut Lluís Vives instal·larà les llambordes de:
- Amadeu López (1922-1980) a la Gran Via de les Cots Catalanes, 296. Un dels fundadors de l’Amical de Mauthausen.
L’IE Arts instal·larà les llambordes de:
- Mariano Carilla (1892-?) al carrer de les Cabres ,6. Saint Cyprien, Stalag VIII-C, Mauthausen, Gusen i va ser mort al castell de Hartheim.
- Mercedes Núñez (1911-1986) al carrer de Santa Anna. Ravensbrück.
L’Institut Alzina instal·larà les llambordes de:
- Francisco Soto (1917-1941) al carrer de Sant Andreu, 257. Stalag V-D, Mauthausen, Gusen i va ser mort al castell de Hartheim.
L’IE Sicília instal·larà les llambordes de:
- Joan de Diego (1915-2003) al carrer de Sardenya, 190. Diversos stalags i Mauthausen.
L’Institut Menéndez Pelayo instal·larà les llambordes de:
- Llorenç Vitrià (1908-1941). Les Alliers, Mauthausen i va morir a Gusen.
L’Stolpersteine, un programa memorial internacional
Les llambordes de la memòria provenen de la Fundació Denmig, que gestiona a tot Europa la proposta memorial de les “stolpersteine”, creada per l’artista alemany Günter Denmig als anys 90. La idea és que les llambordes siguin un element simbòlic a l’espai públic, en record de les absències de totes aquelles persones deportades als diversos camps d’extermini. En l’actualitat, hi ha més de 70.000 “stolpersteine” en una vintena de països.
