En Francesc Boix, la Sabatia Morand i en Florián Ibáñez van ser tres dels 900 barcelonins deportats i represaliats pel feixisme i nazisme i que van acabar en diferents camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial. Aquest curs escolar, tres instituts de Barcelona han participat en un projecte per estudiar-ne la biografia, que ha culminat amb la col·locació de llambordes Stolperstein davant d’on van viure. La investigació s’ha emmarcat en la prova pilot coordinada per la regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück.

A la llum la història de vida de nou veïns i veïnes anònims

Els estudiants de 4t d’ESO i de primer de batxillerat de cadascun dels instituts participants han investigat les biografies de tres deportats. Els alumnes de l’Institut Francisco de Goya d’Horta s’han centrat en les figures d’en Lluís Villar, en Josep Fort i en Florián Ibáñez. Els estudiants de l’Institut Quatre Cantons de Sant Martí han fet el mateix amb en Ferran Massip, en Vicens Vidrier i la Sabatia Morand. I els alumnes de l’Institut XXV Olimpíada de Sants-Montjuïc s’han centrat en les històries de vida de la Carme Boatell, en Francesc Boix i en Josep Alcubierre.

Els deportats no van ser herois, sinó persones normals, però mereixen ser reconeguts
Rosa Toràn, Amical de Mauthausen

Aquests nou barcelonins són només alguns dels 900 veïns i veïnes que segons els historiadors i experts van acabar als camps d’extermini nazis. “És impossible posar totes les llambordes de tots els deportats que van néixer o treballar a Barcelona. Tenim més de 900 noms. Ni Berlín pot posar-ne tantes, però aquest és un pas molt important”, assegura emocionada la Rosa Toràn, membre de l’Amical de Mauthausen, que afegeix: “Els deportats no van ser herois, sinó persones normals, però mereixen el nostre reconeixement”.

El projecte Stolpersteine Barcelona tindrà continuïtat els propers cursos a través del catàleg de projectes que el Consorci d’Educació de Barcelona oferta als instituts. De fet, ja hi ha una quinzena de centres que s’han interessat per incloure el projecte de memòria històrica el curs vinent.

Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen

En Francesc Boix, conegut popularment com el fotògraf de Mauthausen, va néixer el 1920 al Poble-sec. Fill d’un sastre del barri aficionat a la fotografia, va allistar-se al bàndol republicà durant la Guerra Civil i va anar al front com a fotògraf de guerra de la 30a Divisió. Quan va acabar la Guerra Civil es va exiliar a França i va acabar al camp de refugiats Vernet de l’Arieja i Setfonts, construït per internar els republicans espanyols que arribaven a França escapant del règim franquista.

Francesc Boix, deportat a Mauthausen

El 1941 Boix va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen. Allà va aconseguir amagar a les esquerdes de les parets i al magatzem del paper blanc centenars de negatius de fotografies fetes per les SS que testimonien l’horror viscut al camp. Un cop alliberat, en Francesc Boix va continuar exercint com a fotògraf i reporter per a les revistes ‘Humanité’ i ‘Ce Soir’. Boix va morir el 1951 amb només 30 anys.

Sabatia Morand, una jove jueva de 23 anys

La Sabatia Morand va néixer a Barcelona el 25 de desembre del 1920 en el si d’una família jueva. El pare de la Sabatia era en Joseph Toros i la mare la Calo Eskénazy. Ambdós naturals d’Istanbul van tenir 10 fills, la Sabatia va ser la tercera. La família va marxar a París i començada la Segona Guerra Mundial tot ells van ser empresonats a Drancy. El 7 de març del 1944 la Sabatia va ser deportada a Auschwitz, on va morir el 12 de març del 1944.

Sabatia Morand, deportada a Auschwittz

Florián Ibáñez, un obrer anarcosindicalista exiliat

En Florián Ibáñez va néixer en el si d’una família humil a Almansa (Albacete) el 27 de març del 1903. De jove va aprendre l’ofici de sabater i va viure primer a Elx i després es va traslladar a Barcelona. Ibáñez va viure al carrer de Josep Serrano i va obrir una petita sabateria amb el seu cunyat a l’avinguda de la Verge de Montserrat.

Florián Ibáñez, deportat a Mauthausen

En Florián Ibáñez va ser un obrer anarcosindicalista que va estar a la primera línia de la lluita de classes d’aquells temps. Va ser un lluitador antifeixista durant la Guerra Civil Espanyola i pocs dies després del cop feixista contra la República va marxar al front d’Aragó. Acabada la guerra es va exiliar a França i va anar a parar a un camp de refugiats. La primavera del 1940 va ser detingut pels alemanys i empresonat a Stalag XVII. Posteriorment va ser deportat a Mauthausen i el 21 d’abril del 1941 va ser traslladat al camp de Gusen. La certificació de la seva mort està datada a Gusen el 6 de setembre del 1941.