És una de les imatges que més es recorden del conegut com a setge al Parlament, però Montserrat Tura no va ser l'única diputada que va tenir problemes per accedir a la cambra catalana el 15 de juny de 2011. Alguns van arribar-hi en helicòpter... d'altres, en furgonetes policials... i els qui van fer-ho a peu van patir el setge en primera persona. La concentració l'havia convocada el moviment del 15-M en protesta contra les retallades coincidint amb l'aprovació dels pressupostos. Per accions com aquestes 19 persones van ser acusades de tres delictes: agressió a diputats, atemptat a l'autoritat i contra les institucions de l'Estat, uns càrrecs que van fer que fossin jutjats a l'Audiència Nacional. La Fiscalia demanava cinc anys i mig de presó, però el tribunal va desestimar-ho i va absoldre'ls. Va considerar que prevalia el dret a la manifestació i la llibertat d'expressió, un argument que el Tribunal Suprem va tombar vuit mesos després, en considerar que aquests drets no poden ser prioritaris i que els manifestants van vulnerar el dret de participació política. Per això, va condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó per un deilcte contra les institucions de l'Estat. Tot i això, les penes, de moment, no s'han fet efectives. Un cop desestimat el recurs de la defensa, ara s'està en espera que el Ministeri de l'Interior resolgui si els concedeix un indult. Mentre això no es decideixi, els acusats no hauran d'entrar a presó.

El moviment del 15-M va assentar-se a la plaça de Catalunya, però aquest dimecres, 15 de juny, fa cinc anys que van traslladar la mobilització a les portes del Parc de la Ciutadella. En el que es coneix com a setge al Parlament, centenars de persones van intentar barrar l’accés dels diputats a la cambra catalana el dia en què s’havien d’aprovar els pressupostos.

El 15 de juny de 2011 els diputats del Parlament de Catalunya van topar-se amb problemes per accedir a la cambra, a conseqüència de la protesta del col·lectiu del 15-M. Per arribar-hi, alguns diputats van haver de fer-ho en helicòpter, dins de furgonetes policials o bé escortats pels Mossos d’Esquadra.

Els fets van dur 19 persones al banc dels acusats, a les quals s’atribuïen tres presumptes delictes: agressió a diputats, atemptat contra l’autoritat i contra les institucions de l’Estat, uns càrrecs que van fer que fossin jutjats a l’Audiència Nacional. Tot i que la Fiscalia demanava cinc anys i mig de presó, el tribunal va absoldre’ls en considerar que prevalia el dret a la manifestació i la llibertat d’expressió.

Mesos després, però, el Tribunal Suprem va tombar l’argumentació de l’Audiència en considerar que els drets de manifestació i la llibertat d’expressió no poden ser prioritaris al de participació política, que sostenia que va ser vulnerat pels manifestants. Per això, va condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat.

Tot i això, les penes, de moment, no s’han fet efectives. Un cop desestimat el recurs de la defensa, ara s’està en espera que el Ministeri de l’Interior resolgui si els concedeix un indult. Mentre això no es decideixi, els acusats no hauran d’entrar a presó.