Els Mossos d'Esquadra aturen els vehicles al peatge de Martorell, però no ho fan per un control de trànsit sinó per buscar mosquits tigre. Són els científics els que un cop aturat el cotxe es posen a la recerca d'aquest insecte. I ho fan primer amb preguntes al conductor i després aspirant el vehicle. ROGER ERITJA, responsable del Servei de Control de Mosquits "Amb l'aspirador si està volant el capturem i també passem l'aspirador pels possibles llocs de repòs de mosquits que no estiguessin volant i no veiéssim" La realitat és que el mosquit tigre de forma natural es desplaça al voltant d'uns 500 metres de distància. Tot i això, els científics asseguren que alguns d'aquests insectes s'amaguen a dins dels vehicles, atrets per la foscor del seu interior, i d'aquesta manera, s'arriben a desplaçar centenars de quilòmetres. FREDERIC BARTUMEUS, investigador del CSIC i el CREAF "La forma en què veiem que s'està produint aquesta dispersió tant a Catalunya com a la costa est peninsular, clarament va associada a la mobilitat humana i el fenomen de la globalització en general perquè hi ha molts mosquits que arriben a Catalunya i Espanya via França diguéssim per Europa amb transport, com camions". Davant aquests controls, els conductors es mostren sorpresos. "No m'esperava que el motiu del control fos per un assumpte relacionat amb el mosquit tigre" Es calcula que aquest estiu els cotxes podrien haver mobilitzat a l'estat 815.000 mosquits tigre.
Un grup de científics del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat analitzen, durant aquest estiu, els vehicles que passen pel peatge de Martorell a la recerca d’exemplars d’aquest tipus de mosquit. Ho fan en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra cinc dies a la setmana, en el marc del projecte Atrapaeltigre.com.
Un cop s’aturen els vehicles, els investigadors formulen un seguit de preguntes als conductors i revisen les zones baixes dels cotxes amb aspiradores especials a la recerca de mosquits. Ara a l’estiu, la frescor de l’interior dels cotxes atreu aquests insectes.
De forma natural, el mosquit tigre fa desplaçaments volant de només 500 metres, de manera que amb l’ajuda involuntària que rep dels humans, els viatges poden arribar a ser de centenars de quilòmetres i s’augmenta considerablement la seva capacitat de dispersió.
Segons els científics, el problema va més enllà de les molèsties que causin les picades a la població, ja que es pot arribar a convertir en un factor de risc per a la salut pública a causa de les malalties que transporta l’insecte.
Amb aquest projecte, els investigadors del Servei de Control de Mosquits volen determinar la freqüència amb què els mosquits tigre s’introdueixen als vehicles privats i, així, estimar quina influència té aquesta forma de viatjar en la dispersió de l’espècie per la península Ibèrica.
